Una de les primeres coses que em va cridar l’atenció de la fotografia va ser un misteriós efecte on algunes parts de la imatge es veien molt bé, molt clares i altres parts apareixien borroses. En aquest moment no sabia com es deia aquest efecte, com ocorria ni molt menys tenia idea que era possible controlar-ho. Encara recordo el fascinat que quedava quan amb la meva Yashica FX3000 aconseguia aquest efecte. Justament era la que observem en les fotografies que acompanya a aquest article, i que com molts ja sabran es diu: Enfocament selectiu.

L’enfocament selectiu és una tècnica molt usada en fotografia, i bàsicament consisteix a mantenir enfocat un àrea de l’escena (pot ser el subjecte o l’objecte de la nostra fotografia), i desenfocar el que li envolta. Això produeix un poderós efecte visual que atrapa l’atenció de l’espectador a la zona que es troba perfectament enfocada. Tot bon fotògraf fa ús d’aquest recurs artístic, ja que li permet un major control sobre el contingut i la interpretació final de la fotografia.

Conceptes com Bokeh i profunditat de camp (Depth of Field, DoF), estan íntimament lligats a la tècnica d’enfocament selectiu, on la profunditat de camp és l’element que intentem controlar per obtenir aquest efecte desenfocat, o dit d’una altra manera, l’enfocament selectiu es val d’una reduïda profunditat de camp. Aquí és important recalcar que, profunditat de camp i enfocament selectiu no són el mateix, entengui’s que el segon és conseqüència del primer.

Generalment per a la fotografia de paisatges, és preferible una àmplia profunditat de camp per abastar tots els detalls amb nitidesa en totes les zones de la fotografia (diafragma f8 a f22). No obstant això, en casos com el retrat, la fotografia del detall, fotografia macro i moltes altres ocasions sol ser preferible una profunditat de camp reduïda( diafragma f4 a f1,4 o f1,2 segons l’objectiu utilitzat), perquè només allò que interessa al fotògraf aparegui nítid.

El procés d’enfocament està desvinculat de l’enquadrament, és a dir, una cosa és el que s’enquadra i una altra molt diferent és el que s’enfoca dins de l’enquadrament. El fotògraf decideix primer l’enquadrament i després enfoca allò que li sembla més convenient, la qual cosa no ha de coincidir forçosament amb el centre de l’enquadrament, o més aviat, estarà allunyat del centre tal com t’ho hem explicat abans.

Així que amb això que t’hem comentat en ment, pots sortir a experimentar i mostrar-nos els teus resultats, i publicar-los a Mosseguigrafia.