En Tomàs destapa la iogurtina i amb raó despotrica en contra de la nova legislació del canon. I vés per on que no li manca raó. Però voldria discrepar una mica amb l’amic Tomàs… que son festes de nadal i les batusses familiars son tradició que carai!!! (La reputació de malvado s’ha de currar :-p)

El canon per copia és un mecanisme de compensació als autors pels ingressos que deixen de tenir quan hom fa copies no autoritzades. Per exemple quan algú fa una fotocopia a la fotocopiadora que hi ha a qualsevol biblioteca. Fins aquí la figura del canon és quelcom bo, un mecanisme d’equitat social i que a més ens allibera de tot remordiment a la hora de fer una fotocopia (sobretot quan el llibre en qüestió ja no s’edita).

Tinc entès que la existència del canon digital és un argument de les defenses dels acusats de fer copies no autoritzades de continguts amb copyrigth. Així doncs a mi ja m’està bé pagar un canon pels meus dispositius de dades.

D’acord.

Però vull saber exactament què es fa amb aquests diners. Son per als autors? Pel foment de nous talents ( com els musics que ha fotut fora dels seus locals d’assaig) o son per a engreixar els comptes dels lobbys de les productores i altres mamóns afiliats a la SGAE ?

El canon no és el problema, el problema és que es fa amb els diners. M’ho expliquen siusplau?

Ludo el malvado