art-museum

Entrada convidada de l’Esther Solé (Musa)

Si sou seguidors del podcast sabreu que l’Esther ha estat fent una feina interessant de recerca sobre els drets d’explotació i autor que afecten a les obres d’art, i que ho ha anat comentant en els darrers capítols.

Ens ha semblat interessant que allò que hem comentat en temps de preparació de guió i en el propi podcast, traslladar-ho al blog per a que arribi també a altres mosseguis.

Pots llegir la continuació en aquest enllaç

Tot artista, o creador, només pel fet de ser creador de la seva obra, ja té reconeguts els seus drets d’autor, la propietat intel·lectual de la seva creació, independement o no que la registri.

Els drets d’autor poden ser (nota 1):
a) morals

  • Irrenunciables i inalienables, pràcticament no impliquen diners a excepció del dret a retirar l’obra del comerç / de l’àmbit de l’explotació i del dret d’accés a l’exemplar únic de l’obra quan aquesta es troba en mans d’altri. Drets morals són el dret de divulgació, de reconeixement de l’autoria, de respecte a la integritat de l’obra, etc. La gran majoria, si no tots, entren dins dels paràmetres ètics i morals de qualsevol persona civilitzada.
  • b) patrimonials (econòmics)

  • “Regulen” o afecten l’explotació de les creacions, i en gran mesura tot el sarau del tema dels drets d’autor es localitza en aquest tipus de drets. Aquests es poden transmetre, vendre, cedir, etc., i s’extingeixen (en el cas que s’hagin transmès) al cap de 70 anys de la mort de l’artista. Un cop passats aquests 70 anys, els drets d’explotació, ús, reproducció, etc. de les obres d’un artista passen al domini públic. Interessant, oi?
  • L’exercici dels drets patrimonials de la propietat intel·lectual implica que els creadors (o els propietaris dels seus drets d’explotació) podran rebre una retribució econòmica sempre que l’obra en qüestió es reprodueixi, distribueixi, transformi, presenti en públic, etc. Se’n salven, però, les anomenades cites i ressenyes (nota 2) i també l’explotació de les obres fotogràfiques (si algú compra una foto a un artista, a excepció que al contracte de compravenda s’estipuli el contrari, el dret d’exposició pública de la foto també passa a mans del comprador). A més, entre els drets patrimonials destaquen drets com el de participació, en el qual l’autor rebrà un percentatge de les successives revendes de la seva obra.

    A aquestes alçades probablement ja us haureu adonat (i potser fins i tot ho heu experimentat) que les obres (físiques) van per una banda i els drets van per una altra. Quan hom compra un bé artístic compra l’element físic de l’obra, no els drets que teòricament l’acompanyen: si no s’estipula el contrari en el conrtacte de compravenda, aquests romanen a mans de l’artista, els seus hereus o els dipositaris. Rarament quan es compra una obra se n’adquireixen també els drets d’explotació.

  • Exemple: Vaig a una galeria d’art i compro una pintura. La compro perquè m’agrada l’artista, perquè vull invertir, pel-que-sigui. El que realment compro és la pintura física, no el dret de poder fer-li una foto, anar a una impremta i fer un joc de cafè amb la pintura serigrafiada als platets. Per poder fer això, encara que la pintura sigui MEVA, li he de demanar permís a l’artista. Ara, que si la vull cremar, penjar dins un armari o el que sigui crec que no li he de demanar permís a ningú (suposo que l’artista denunciaria una agressió a la integritat de la seva obra).
  • Un autor pot fer exercici dels seus drets sobre la propietat intel·lectual individualment o cedint-ne la gestió a entitats de gestió de drets, que a Espanya són 7 i tenen l’estatus d’entitats sense ànim de lucre:

    VEGAP (Visual Entidad de Gestión de Artistas Plásticos)

    L’exercici dels drets sobre la propietat intel·lectual de les creacions artístiques està regulat i emparat pel text refós pel Reial Decret Legislatiu 1/1996 del 12 d’abril, publicat al BOE del 22 d?abril i modificat per la llei 23/2006 de 7 de juliol. Un dels principals arguments a favor d?aquesta regulació és que els artistes sostenen que ells (l’obra que generen) són motor de riquesa de tercers, i que per tant és raonable que participin de la riquesa d’aquestos. Els consumidors no acaben d’estar-hi d’acord, ja que el suposat cas de revenda de molts altres béns no implica el pagament de royalties al seu creador. L’art, per sort o per desgràcia, ha esdevingut —en molts casos— una mercaderia. I les regles del món del mercat i el comerç sense pietat no acostumen a concordar amb els ideals artístics i estètics que els artistes o la població en general poden tenir. És molt difícil estar a missa i repicant alhora.

    Nota 1: Bona part de les explicacions d’aquesta primera secció les parafrasejo per una banda de l’article de Núria Altarriba titulat “Els drets d’autor”, Item 21 (1997), p. 176-189, i per l’altra, de la guia de contractació de l’associació d’artistes visuals de Catalunya.

    Nota 2: Article 32, capítol II, títol III, llibre I del Reial Decret Legislatiu 1/1996, de 12 d’abril. BOE 22 abril 1996.
    SGAE (Sociedad General de Autores y Editores) CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos) EGEDA Entidad de Gestión de Derechos Audiovisuales) AGEDI (Asociación de Gestión de Derechos Intelectuales) AIE (Artistas, Intérpretes y Ejecutantes) AISGE (Actores, Intérpretes, Sociedad de Gestión de España)

    imatge inicial font: Underagedrvers

    Tweet