Aquesta setmana, en el programa 160 de mossegalapoma, hem entrevistat al Fernando Cucchietti (@thefercook), investigador senior del Barcelona Supercomputing Center i especialista en simulacions numèriques d’alt rendiment però també impulsor d’una unitat dedicada a tècniques de visualització per la ciència. El resultat del seu treball en el projecte Alya red, que consisteix en la realització d’un vídeo mostrant la simulació del funcionament d’un cor, ha estat premiat com a millor vídeo de ciència del 2012 en el Concurs Internacional de Ciències i Enginyeria de la Visualització, organitzat per la National Science Foundation dels EEUU i la revista Science i que us recomanem veure a continuació.

Parlant amb el Fernando, ens va recalcar la importància que té en el camp de la ciència desenvolupar noves eines computacionals per la visualització que facilitin la recerca com també que permetin una divulgació científica més efectiva.

El cervell humà de forma natural tendeix a generar la seva percepció de la realitat majoritàriament a través d’inputs visuals. Actualment, vivim en una era del Big Data generalitzada, la qual comporta la  captura massiva de dades de característiques molt diferents. Per tant, necessitem noves eines que permetin materialitzar tota aquesta informació en coneixement i poder així comunicar una idea eficientment. El desenvolupament de noves tècniques visuals com analítiques han de permetre reproduir de manera simple la realitat que hem observat i emmagatzemat en aquesta gran quantitat de informació. En aquest context, el disseny gràfic s’està convertint en una eina indispensable en els mitjans de comunicació. El periodisme gràfic permet combinar diferents llenguatges i unificar-los en un codi universal, sintetitzant grans quantitats de dades de manera que es pugui interpretar la realitat observada i acabar desenvolupant una idea que ha d’arribar al lector final. L’objectiu actual no només és informar, sinó entretenir o comunicar de manera eficient, captant el màxim d’atenció de l’audiència. Us recomanem veure el vídeo següent de periodisme gràfic, on s’entrevista a Francesco Franchi que ens parla d’aquests nous llenguatges en comunicació:

Focalitzant-nos en ciència, cal introduir i desenvolupar eines que per una banda, permetin mostrar els resultats obtinguts de manera simplificada a un públic general, tenint molt en compte que l’aspecte visual serà crític a l’hora de fer arribar el missatge final. A part, la divulgació dins la mateixa comunitat científica també ha de prendre consciència de la necessitat d’utilitzar els recursos més adequats per presentar uns resultats, tenint en compte la tendència a generar projectes multidisciplinaris on han d’entrar en contacte especialistes de diferent formació. D’altra banda, les unitats de recerca en visualització són bàsiques per desenvolupar aplicacions que permetin als científics integrar el màxim de dades per poder observar de la forma més realística possible un problema d’estudi. L’objectiu final és facilitar la recerca, de manera que s’acceleri el procés de evaluar i sobretot descartar hipòtesis errònies. Finalment, aquestes eines tenen un gran potencial en l’àmbit educatiu.

Des de mossegalapoma us volem proposar alguns exemples:

Infographic Explanation of The Universe

Es tracta d’un projecte de Marco Heleno, amb el qual podem navegar a través del temps per tot el sistema solar, des dels seus inicis fins a l’actualitat. És un projecte clarament basat en l’ús de l’infografia, tècnica comunicativa basada en imatges iconogràfiques acompanyades amb un suport mínim de text.

FOLDIT: Solve Puzzles for Science

FOLDIT és una aplicació desenvolupada pel grup del David Baker (Universitat de Washington), que es converteix en un joc online de manera que els jugadors viuran l’èpica de plegar proteïnes i han d’intentar obtenir estructures el més realístiques possibles. Aquestes tasques normalment es basen en complexes algoritmes i tècniques de dinàmica molecular, que tenen un cost computacional molt alt i tot i així, no exploren totes les configuracions possibles que pot adoptar una proteïna. L’objectiu de FOLDIT és aprofitar el raonament humà no reproduible artificialment per obtenir noves configuracions proteiques que potser es poden aproximar molt més a la solució o l’estructura real. D’aquesta manera van crear un enzim amb una activitat 18 vegades superior a l’original.

INFORMATION IS BEAUTIFUL: ideas, issues, knowledge, data-visualized!

Aquest és un projecte impulsat per David McCandless, escriptor i dissenyador que ha treballat per The Guardian and Wired entre d’altres i el qual persegueix la visualització de la informació minimitzant l’ús de recursos textuals.

La simplicitat de les seves projeccions de grans quantitats de dades facilita la comprensió de problemes complexes molt diversos, però sempre cuidant la presentació visual (responent al nom del projecte, Information is Beautiful) fins al mínim detall. Us recomanem que mireu alguns dels seus treballs i les tècniques visuals que utilitzen com per exemple, Influ-Venn-Za, en què per fi sabreu mitjaçant diagrames de Venn, quin virus de la grip li correspon a cada animal i com interaccionen els diferents virus amb cada hoste, l’ésser el qual és infectat. També destaquem un núvol de paraules o tag cloud de llibres que hauríem de llegir. Ens cauen les llàgrimes de veure que en els primers llocs trobem La Guia Galàctica per a Autostopistes, de Douglas Adams. VISCA!

BIOBLENDER: making visuals with technology

Com ens ha explicat en Fernando, els nous grups de desenvolupament d’eines de visualització són bàsics per facilitar i accelerar la recerca científica. BioBlender és una eina que explota totes les tècniques visuals i d’animació disponibles per generar la representació més precisa d’una sola molècula o sistemes complets (interacció de més d’una molècula, per exemple). Aquesta representació visual també mostra de forma intuïtiva propietats físicoquímiques, la forma i altres paràmetres obtinguts gràcies a la gran quantitat d’informació experimental de la qual disposem. BioBlender no només es limita a una representació de les molècules convencional sinó que genera un nou llenguatge visual molt més efectiu a l’hora de mostrar aquestes propietats de gran interès per caracteritzar una proteïna com també permet visualitzar l’entorn cel·lular en el qual es pot trobar.

Tweet