Participació

En una setmana es compliran 7 mesos de l’aparició del bloc i del podcast de mossegalapoma i, com cada cop que arriben moments així, estic en “període de reflexions” 🙂

Veient les fredes o calentes (segons es mirin) estadístiques, es comproven diversos fets:

– Estem a punt d’arribar a les 20.000 visites i ja hem superat les 40.000 pàgines vistes.

– Alianzo ens situa entre els 20 blocs més llegits en català de qualsevol temàtica i el 13 sobre temàtica Apple: aquesta darrera valoració en una llista compartida amb TUAW o Applesfera per posar alguns exemples d’altres blocs mesurats per Alianzo.

Però més enllà d’estadístiques el fet que més m’engresca, m’entusiasma i em fa pensar és el vostre suport permanent en forma de comentaris, correus, etc.

No hi ha bloc que visqui sense la participació dels lectors, jo encara diria més, sense “l’estimació” dels lectors, més enllà de la voluntat creativa del seu autor o autors.

Per tant, la vostre participació i el vostre “feedback” constant i permanent han estat, sense cap mena de dubte, el motor vital de “mossegalapoma” aquests mesos i està clar que serà la peça clau a futur.

Per tot això, i com ja he anat fent cada cop que m’aturo, penso i reflexiono en l’evolució del bloc, no puc fer altra cosa que donar-vos de nou les gracies a tots per seguir aquí, per llegir, per escriure comentaris, per enviar correus amb idees, millores, canvis, suggeriments, etc. i que demostra, a les clares, el vostre interès. 🙂

Les coses sorprenents a les que feia referència en el títol d’aquesta entrada son moltes i diverses però us passo a detallar algunes que em criden molt l’atenció.

1) Algunes entrades tenen vida pròpia.

Ara em direu que he tornat a fumar les herbes matutines.

No, no és això.

Vull dir que una de les gràcies de la informació servida en format bloc amb admissió de comentaris és que l’entrada en si mateixa només és l’inici d’una informació que vosaltres, amb els vostres comentaris, amb la discussió si s’escau, amb l’aparició d’un inesperat “off-topic” i el debat que sobre aquest es desencadena, etc. doneu vida a la mateixa informació, la transformeu, canvieu, modifiqueu i enriquiu fins al punt que, al final del procés, les capes afegides al text original han transformat la llavor d’una ceba amb uns calçots amb romesco.

Aquest fet, que constato sovint, no deixa de sorprendrem una vegada i una altra.

Potser la clau està en no intentar mai dictar cap tipus de sentència i, precisament, prendre consciència de que allò que escrius com una entrada és l’inici del procés i mai el final.

2) La participació “multi-forma”

Havia pensat que la forma única de participar en un bloc obert és per mitjà dels comentaris. Així em semblava des de fora quan encara no en tenia cap.

Ara me n’adono que aquest supòsit era “parcial”.

Està clar que els comentaris són l’eix vertebrador de la participació d’un bloc, però no l’únic.

Alguns de vosaltres no deixeu comentaris habitualment. Potser sou tímids o senzillament no en teniu el costum.

Però, en canvi, agafeu una idea (provingui o no d’una entrada del bloc), la madureu, la repenseu, cerque informació i envieu un “molt elaborat” correu electrònic farcit de detalls i cent per cent engrescador.

En moltes ocasions pràcticament heu creat l’embrió d’una nova entrada que, amb gust i justa correspondència, intento traslladar al bloc quan abans millor per compartir-ho entre tots.

Aquesta forma de “participació indirecta” no deixa de sorprendrem i, no us imagineu, lo molt que ho valoro.

Persones com la “Musa”, en Joan R., en “Thalassa”, en Xavier San Sebastián, en Joan Sebastià i tants d’altres que m’envieu una pregunta, un enllaç, una idea, o tot un text perfectament editat i llest per a la seva publicació. Nois sou genials! 🙂

3) Els agraïments enviats pels autors de la música del Podcast.

Ja ho he comentat en alguna ocasió a l’inici del podcast però vull repetir-ho ara després d’haver constatat que no és un fet aïllat.

Com sabeu el podcast conté música que prové, en la seva totalitat, d’autors novells o desconeguts fora dels canals habituals de distribució de les grans companyies discogràfiques, i no per això, de menys qualitat que moltes grans figures.

Aquests autors publiquen la seva música a llocs d’internet específics sota llicència Creative Commons i autoritzen als podcàsters a programar-la sense vulnerar els drets d’autor.

Està clar que com a podcàster, inverteixo el meu temps en cercar aquelles cançons que m’agraden pel podcast i també informo al lloc d’internet del qual me la baixo que l’he programat dins un episodi determinat.

El lloc d’internet ho comunica a l’autor, grup o banda i aquest, a voltes, m’envia un correu amb l’agraïment o aportant més informació sobre les seves creacions.

Us pot semblar una xorrada, però per a mi és un fet magnífic.

Tenir contacte directe amb un músic o una banda de vés a saber on del planeta, i que es produeixi aquest intercanvi ràpid i “on-line”, em sembla senzillament cosa de màgia. Em recorda quan era molt més jove, amb l’emissora de radioaficionat, i podies establir una conversa amb Nova Zelanda amb una potència no superior a la que alimenta una llanterna domèstica.

Conclusions:

Per tots aquest motius i per molts d’altres que, per novell en la matèria, encara em costen de definir i descriure, em feu adonar que el bloc te vida pròpia. Vida que li atorgueu vosaltres dia a dia amb la vostra participació, arribi aquesta en qualsevol format.

La vida digital del bloc està composada per les vostres aportacions i jo només volia constatar-ho, explicar-ho i agrair-ho.

🙂

Tweet