Fa uns anys la paraula compatibilitat era endèmica de qualsevol conversa entre informàtics o aficionats. Un dels arguments per prevenir el “switch” a Mac era la manca de compatibilitat. Els darrers anys el tema de la compatibilitat ha estat cada com menys un problema però de tant en tant treu el nas. Un dels casos clàssics és en el formateig dels discs durs.

Els discs durs es poden dividir en varies particions i cada partició es pot formatejar emprant un sistema de fitxers. Un sistema de fitxers és una manera de organitzar les dades en una partició de disc dur. Això afecta a les estructures de dades internes i els algorismes per accedir a la informació. Un dels sistemes de fitxers més vells és el FAT (File alocation table). Que básicament consisteix en tenir un fitxer especial anomenat FAT que diu en quines pistes i sectors es troba cada fitxer. Actualment la versió de 32 bit de FAT, la que permet tenir particions de més de 2GB és la més compatible i suportada per més sistemes operatius.

Però FAT 32 té greus problemes i limitacions: No admet fitxers més grans de 2GB (o sia que si algú treballa en video tururut!), la informació es fragmenta amb l’activitat i cada vegada va més lent, i (last but not least) si es perd la corrent enmig d’una transacció es poden perdre dades i el disc s’ha de reparar. Els usuaris de Windows dels anys 90 saben de que parlo oi?

Els anys 80 IBM i Microsoft van desenvolupar un sistema de fitxers anomenat HPFS (High Performance File System/ Sistema de Fitxers d’Alt Rendiment). Aquest sistema fa servir arbres B+ (una meravella de la algorismica que s’estudia a la FIB) per organitzar els fitxers, es treballa amb transaccions i s’eviten els problemes de fragmentació molt millor que amb FAT. HPFS es muntava en el OS2 que IBM i Microsoft desenvolupaven plegats fins que van partir peres.

Llavors Microsoft va fer una millora de HPFS que va anomenar NTFS i que va muntar en el seu Windows NT 3.1 i successors (com les versions modernes de Windows). Apple per la seva banda té els seus sistemes de fitxers pròpis.

El problema vé quan tenim un Mac amb Bootcamp o un disc extern que hem d’accedir amb diversos sistemes. Ahir un amic em va trucar desesperat perquè el seu nou Macbook Pro 13″ només podia accedir en mode lectura al seu Drobo. Drobo que va formatejar en Windows 7 amb NTFS. Ahhhh

Resulta que OSX sols obre en mode lectura les particions NTFS. Solucions: hi ha drivers de pagament que sustitueixen el driver natiu de OSX i que permeten accés d’escriptura a NTFS, això sí, els discs triguen una mica en carregar. He provat aquest que té una trial de 15 dies http://macntfs-3g.blogspot.com/ . I també he trobat aquest però ja no l’he provat: http://www.paragon-software.com/es/home/ntfs-mac/index.html

Tweet