jugant a un futbol estrany

LA CRÒNICA:

27 de Desembre, -13 Celsius, Beijing

Que “t’han enredat com a un Xino”, és una frase que perd sentit quan et trobes aquí.

Podríem dir que a Xina “t’enreden com a catalans” a cada cantonada. El preu de les coses és el doble si no tens els ulls estirats cap als cantons de la cara. Jo intento aprofitar-me de la meva cara rodona, però definitivament no cola, i em toca pagar el canon de guiri, és a dir, el doble.

Sort que els preus estan relativament baixos.

Al Parc de Zhongshan hi ha dos grups de persones, amb “leotardos” jugant amb els peus i fent servir una lleugera pilota amb plomes.

En el terreny escatològic dir-vos que el paper de WC no te forat al mig amb el típic cilindre de cartró. Els xinesos aprofiten tot l’espai per ficar-hi paper.

Escopir a la Xina és una cerimònia ritual i viril, i dic viril perquè no he vist cap dona fent-ho. Comencen amb uns forts sons guturals que emanen de sota del plexe solar per acabar expulsant per la boca part del pàncrees. A 12 sota zero el bunyol emès es congela al fred terra de Beijing. Definitivament no t’hi acostumes.

M’ha sorprès el modern parc automobilístic de la capital. Renovat, modern ple de Lexus, Audis i altres marques europees i ianquis. Els cotxes son nous, sense cap cop visible, i no penseu, és sorprenent a la vista de com condueixen per aquí.

NOTES TEKI-FRIKIS:

Tampoc funciona YouTube. Està capat com el Twitter i el Facebook.

L’empresa principal de telefonia mòbil xinesa fa temps que ven l’iPhone 3GS, amb el que es veuen anuncis a les gran pantalles lluminoses a les principals zones comercials als centres de les ciutats. També es veu gent amb iPhones i iPod Touch.

En un mercat local de paredes de menjar al carrer, d’aquells que tan li agraden al Ludo, es veuen “pinxitos” de cucs, escarabats, cavallets de mar i, en un lateral, una paradeta de roba ven unes samarretes amb leds de llum amb moltes coloraïnes. Una porta la poma d’Apple.