Aquest post és especialment per a tots aquells que teniu nens i més encara, aquells que compartiu els vostres trastos tecnològics i Apple-eros amb ells. Sobretot quan parlem d’iPads, ja que són els dispositius que més enfocats estan a la feina i l’oci compartit i en família.
Compartir aquests aparells fa que aprenguin i tinguin curiositat, però cal anar amb compte, sobretot perquè molts de vosaltres els useu per treballar. Més d’una vegada he sentit: “…el meu fill va enviar sense voler un e-mail a algú que no devia…”, “…el meu fill m’instal·la aplicacions si no el controlo…” o “…no li deixo el iPad al meu fill perque no vull que navegui per Internet…” i de fet Apple ja hi ha pensat, amb l’arribada de la última versió de iOS, va aparèixer la possibilitat d’aplicar un control sobre el dispositiu. En aquest cas (la traducció catalana d’iOS) nosaltres en direm “Restriccions“.
Aquesta entrada pretén ser una petita guia per poder tenir una mica més de control del que passa al vostre trasto quan no hi sigueu al davant.
Controlem el dispositiu:
Trobareu l’opció entrant a “Configuració” des de “l’escriptori” del vostre iOS, haureu de navegar a General i després buscar “Restriccions“.
Un cop premeu “Activar Restriccions” us apareixerà una finestra que us demana un codi. Aquest serà el codi per activar/desactivar les restriccions a partir d’ara.
Un cop heu entrat el codi (cal entrar-lo dues vegades, per confirmar-lo), podreu accedir a totes les opcions que hi ha sobre el control d’usabilitat del iOS. Hi ha 4 categories en que s’organitzen les possibilitats de iOS: Permetre (aplicacions natives de iOS), Permetre canvis (mail i posició), Contingut permès (basat en classificació de continguts per edat), Game Center (pel centre de jocs).
De forma general, “Permetre” deixa escollir quines aplicacions natives de iOS es podran executar sense usar la vostra contrasenya, de forma inicial, un cop s’activa per primer cop, totes les aplicacions estaran activades.
Podem activar/desactivar les aplicacions que veieu disponibles a la fotografia. També podrem triar quin tipus de continguts són els que autoritzem per visualitzar (segons trams d’edat).
Veiem un exemple dels trams d’edat de les aplicacions. De la mateixa forma que els vídeos de Youtube o les Pel·licules, les Aplicacions porten una classificació sobre quin tipus de públic estan destinades. Per als que jugueu habitualment, seria quelcom comparable a la associació pegui.
Resultats:
Un cop hàgim finalitzat tota la configuració desitjada, quan tornem al nostre “escriptori” a iOS ens trobarem amb això:
Com podeu veure el Safari i l’AppStore han desaparegut ( i són aplicacions que no poden ser eliminades dels sistemes iOS).
Amb aquests senzills passos aconseguireu que ningú envii un correu no desitjat o visiti una pàgina inadequada. Si torneu a agafar el dispositiu i voleu recuperar les vostres aplicacions, cal tornar al primer pas i desactivar les “Restriccions” introduint el vostre codi.
Enhorabona Rai, en tots els anys d’existència de mossegalapoma mai havíem parlat de control parental ni en Mac OS X ni en iOS.
Gràcies
bona entrada, però Rai, es que ens has de dir alguna cosa mes? que de sobte, ara et preocupi el control parental aka restriccions? 🙂
XD ala dani…. Nomes es k la meva mare em roba l iPad…. 🙁
Quan els nens són petits, posem uns protectors per als endolls elèctrics perquè no s’enrrampin. O bé, si no ho fem, ens cansem de dir-los “Noooooo, això no es toca”, amb el risc que un dia s’hi piquin els dits… A Internet no és tan sencill. Les restriccions que proposa Apple de ben segur que ajudaran a molts pares. Pels adolescents que ja fa temps que naveguen sols, els cossos de seguretat com la Policia Nacional i la Guardia Civil tenen un compte a Tuenti on hi trobaran consells i informació per a la seva seguretat http://www.tuenti.com/contigo
Bona entrada! : )
La reflexió és interessant.
És millor que els nens aprenguin que no s’han de posar els dits al endoll perque s’enrampen? O bé perque nosaltres els hi diem?
En qualsevol cas, enviar un correu sense voler a algú no és tan trivial com aquesta causa/efecte. La educació digital és quelcom més elaborat.
Està ben explicat el post i de ben segur que ha estat molt útil a molts dels pares que us segueixen. Tot i això, m’agradaria fer una reflexió: cal realment que els nens toquin l’iPad/iPhone/iPodTouch? Potser és pq vaig néixer sense tanta tecnologia, i ja va ser de més gran que aquesta va arribar a mi, però no crec tampoc que calgui que un nen de 7 anys que potser sap fer anar molt millor que nosaltres l’iPad tingui realment el cap per fer-lo anar. Hi ha moltes altres joguines per jugar i el que potser s’hauria d’educar no és a com fer anar l’iPad sinó a que hi ha una edat per tot. Jo fins als 12 anys no vaig tenir una Gameboy i no per això tinc problemes per desenvolupar-me amb la tecnologia 😛 .
@salamandreta, doncs a la pregunta de si cal q un petit faci servir un ipad, etc…, la resposta es Si, jo tb vaig comença tard en la informàtica, electrònica, si ho compares amb la gent d’avui en dia, i es clar q m’hi bellugo be o prou be, però es perq hem comparo/competeixo amb gent en condicions iguals a les meves, però sota el meu punt de vista la teva reflexió esta feta comparant a teva infantesa com si el temps sagues aturat i no es així, aquestes andròmines no sols son per jugar, es ja l’entorn q ens toca viure i encara ens tocara viure mes i no s’ha de tenir por d’Això sinó tot el contrari acceptar-ho amb naturalitat. pensem q si es q ja no es fa ara, d’aquí res ningú posara en el seu CV q sap fer servir eines ofimàtiques, es donara per fet, igual q es dona per fet ara altres coses com podria ser llegir i escriure, q fa temps enrere segur s’havia de esmentar en el CV.