consells filosòfics gestionar un bloc

Feia dies que el “malvado” d’en Ludo m’insistia i m’insistia per a què em decidís a parlar de la gestió de blocs, no des d’un punt de vista tècnic (això ja ho faig amb la bona companyia de l’Oriol) si no des d’un punt de vista més filosòfic.

I a mi em feia un cert pudor o vergonya posar-me doncs no em considero pas cap expert.

És cert que “mossegalapoma.cat”, com a bloc, es fruit de moltes hores de donar-li a la pilota de com poder anar millorant les coses.

Però tantes hores són més resultat de la meva manifesta incapacitat per trobar una fórmula correcta en un procés deductiu (i per tant base de prova-error, prova-error, prova-error) i, en cap cas, atribuïble a una possible intel·ligència per part de qui us escriu (més bé a l’absència d’aquesta) 😛

Al final m’he decidit a fer-ho amb dues condicions:

a) Ho intentaré fer en to d’humor.

b) Espero, agraint per endavant, les vostres aportacions (molts de vosaltres sou blocaires molt més experimentats que jo) en forma de comentaris per poder obtenir idees i material de cara a fer més entrada/es versió (2) (3) …. sobre aquest mateix tema tant nyigui-nyogui. 😛

Bé, som-hi:

1) Punt G o la seqüència hemodinàmica per un correcte retrofeed.

Cadascú coneix (o hauria de conèixer) on té el seu propi punt G que l’auto estimuli a seguir endavant, a tornar a escriure una següent entrada, a pensar “ostres… això cap al bloc”.

Tendim a simplificar que el punt G (“G” de “Gustirrinin”) el tenim tots, aplicant la variable gènere, en el mateix lloc. Fals.

A uns ens estimularan els comentaris, a d’altres que no hi ha hagi gaires, a altres les paraules afalagadores i altres (els sado-bondage) les crítiques canyeres.

Si un escriu en pla provocatiu i rep un munt de crítiques ferotges que li afecten l’autoestima és un coitus-quieru-i-no-puedus. Ja m’enteneu.

Escriviu per tant amb intenció que allò que expliqueu generi una reacció adequada que retro-alimenti la vostres ganes de tornar a escriure, és el que anomeno “la seqüència hemodinàmica“, i, us ho “juro”, cadascú la tenim en un punt diferent.

2) No veure la tele

Excepte que el teu bloc parli de tele, veure-la atrofia el cervell (i el punt G) de forma irreparable, i, el que és pitjor, no et deixa temps per escriure o respondre als comentaris.

Excepte en comptadíssimes ocasions, la tele és enemiga declarada dels blocaires. Fugiu de la tele com de la pesta.

I a més els lectors t’ho notaran. Qui veu la tele és com qui beu “orujo” en quantitats industrials: té un parlar estrany, li put l’alè, perd estímuls, li falla la funció renal, friqueja de dretes i no vota Obama.

3) No perdre la visió lateral

“Molts són els cridats i pocs els escollits”. Entenent per escollits aquells que han decidit tenir un bloc sense cap barra lateral.

El més normal és cometre l’error de tenir una o, ja el “súmmum”, dues barres laterals una a cada costat (cas d’aquest bloc)

I a les hores s’esdevé el problema… que cony hi fico a la barra lateral, i, el que és encara pitjor, amb quin maleït ordre.

Aquí la solució és fàcil: “Antes sencilla que muerta“.

Simplifiqueu, simplifiqueu i simplifiqueu. I quan penseu que ja no podeu simplificar més, torneu a simplificar.

Atorgueu punts de “retro-feed” (dels que parlàvem quan lo del “punt G”) a cada widget del “sidebar”. Si no arriba a categoria de 7, senzillament, fora.

Aquesta primera entrega s’acaba aquí. Ara és la vostra… si sou tan amables ses senyories 🙂