Estimats mosseguis, hui en lloc de parlar-vos d’alguna aplicació d’Apple o notícia relacionada que haja pogut aparèixer en els darrers dies, el que m’agradaria és fer una reflexió personal i per tant subjectiva. El cas és que últimament arreu d’internet es parla i s’especula molt amb el tema de la computació “en el núvol” com se sol anomenar (potser “cloud computing” us sone més) i últimament més encara amb el més que probable llançament de l’anunciat Chrome OS, sistema operatiu del gegant Google basat en GNU/Linux.

Bé, com molts de vosaltres sabreu, Google Chrome OS (del qual ja vam escriure una entrada a Mossegalapoma) serà el primer sistema operatiu basat íntegrament en aquest nou tipus decomputació que, en lloc d’emmagatzemar les dades de forma local en el nostre disc dur, ho farà directament a la xarxa, accedint a elles només quan siga necessari mitjançant una connexió a internet. Però la meua intenció no és parlar del sistema operatiu de Google, això no toca ací. Més bé el que m’agradaria és parlar del concepte darrere d’ell. No negaré que la idea en sí mateixa pot resultar atractiva des d’un punt de vista operatiu, perquè la possibilitat de tindre totes les nostres dades accessibles des de qualsevol indret amb només un ordinador, o qualsevol altre dispositiu amb accés a internet, és molt còmoda i té avantatges que són innegables. A més se suposa que açò faria que els ordinadors no necessitaren portar entre el seu maquinari discs durs de cents de gigabytes amb la més que pressumible baixada en el seu preu (en el cas especial d’Apple ja sabem que la seua política de preus només és coneguda per ells), la possibilitat de poder fer còrrer aquestos sistemes operatius en ordinadors sense tantes exigències tècniques gaudint al mateix temps d’una major velocitat a l’hora d’accedir a les nostres aplicacions. Fins ací tot pareixen avantatges i algú podria estar preguntant-se ja a hores d’ara si no és eixe el futur que tots els sistemes operatius haurien d’encarar en els propers anys. Incloent, com no podria ser d’altra forma, també a Apple. Recordem que són moltes les notícies últimament que ens parlen del grandíssim Data Center que els de Cupertino estan construint a Carolina del Sud i que encara no se sap quina funció tindrà.

Doncs bé, però com us imagineu no és or tot el que relluix i fins i tot una idea tan, en principi, brillant com aquesta té punts foscos, alguns d’ells realment preocupants. No hem d’oblidar que la seua principal virtut pot ser al mateix temps la seua amenaça més important. D’aquesta forma passaríem de tindre les nostres dades emmagatzemades dins la nostra màquina i totalment inaccessibles per a qualsevol altra persona una vegada desconnectem l’ordinador de la xarxa i l’apaguem, a tindre-les sempre a l’abast de qualsevol amb els coneixements necessaris per a saber com accedir-hi, i creieu-me que hi ha moltes d’aquestes persones per molts tallafocs i altres sistemes de seguretat que existisquen. A més, per si la preocupació de no saber en mans de qui poden acabar les nostres dades no fóra prou, fa pocs dies Richard Stallman, que molts segurament coneixereu per ser un dels màxims impulsors del programari lliure i el projecte GNU, ha afirmat que sistemes operatius com el Chrome de Google faran que l’usuari perda el control sobre les seues propies dades i això podria ser aprofitat per alguns governs (a què teniu alguns al cap? jo també) per a accedir quan ho necessitaren als discs durs dels seus ciutadans sense autorització previa i el que es pitjor, sense que l’usuari/a se n’assabentara. És a dir, estaríem guanyant operativitat, mobilitat i accessibilitat a canvi de sacrificar cert grau de control sobre continguts que són nostres i que només nosaltres deuríem tindre el dret a decidir amb qui volem compartir-los, si és que ho volem. Us sembla un canvi just?

Com a usuari de Mac Os X des de fa molts anys a sovint pense en les coses que li farien falta al sistema d’Apple per a millorar i creieu-me que se m’ocorren unes quantes, però mai haguera pensat en açò. De fet crec que per a qui crega fermament que les seues dades estan millor guardades a la xarxa, ja existixen aplicacions com Dropbox i algunes altres, però potser encara siga una mica prompte per a basar tot un sistema operatiu en eixe concepte, al menys un que qualsevol usuari mitjà vulga i puga fer servir i administrar sense reticències de poder ser espiat.

Amb la meua reflexió no vull ni clavar la por dins del cos de ningú ni insinuar que aquest tipus de sistemes operatius basats en el núvol siguen roïns ni perillosos, només volia plantejar la qüestió en uns dies en els que pareix que el futur de la informàtica ha de passar necessàriament per l’emmagatzematge de dades a la xarxa ja que potser no seria tan mala idea cercar altres alternatives que ens permeteren mantindre el control i la gestió de les nostres dades sense haver de detindre el ràpid i progressiu desenvolupament de la tecnologia actual.

Ahí ho deixe per a què vosaltres expresseu la vostra opinió i digueu què us sembla tot açò.

Font: Bitelia

+ Info: Google Chrome OS (en català)

Tweet