curs de podcast

Seguim amb el conjunt d’entrades que pretenen donar consells pràctics i ensenyar, pas a pas, com fer un Podcast amb les eines que tenim més a ma en els nostres MACs.

Tot aquest petit tutorial repartit en diferents entrades del bloc així com altres temes relacionats amb “Podcasting” el tens accessible des de la Categoria del mateix nom i l’etiqueta corresponent que trobaràs a la part dreta del bloc o dins l’apartat “Guies”.

Així doncs en aquesta segona entrada explicarem tots aquells elements que val la pena tenir en compte “abans” d’enregistrar, pròpiament, el nostre primer podcast, i també donarem una pensada a com podem fer servir petits trucs que ens ajudaran a fer més fàcil la creació de posteriors episodis, el que anomenarem “roll out”, i que no és una altra cosa que seguir, en el procés de creació i producció, un cert ordre lògic.

L’estil

Una de les gracies més interessant dels Podcast és la complerta i total llibertat d’estils que pots triar per aplicar-li al teu. Pots arribar tant lluny com la teva imaginació et porti.

Aquest és un dels punts que els diferència dels programes de ràdio clàssics i tradicionals que, normalment, fan servir estils similars assumint riscos menors.

Tampoc tens límits ni en la durada ni en la freqüència de publicació. De fet et trobes podcast de 3 minuts, de 20, d’una hora… i amb cadències temporals dispars: diaris, setmanals, cada dues setmanes, cada mes o cada quan li ve de gust al seu autor.

A mi personalment m’agrada respectar, sempre que es pugui, una certa coherència en la durada dels episodis i en la freqüència, penso que, fer-ho així poder és més còmode pels possibles oients, però repeteixo que aquí no hi ha fórmules i que queda molt espai per l’experimentació en un camí obert, lliure i fresc per recórrer.

Tornant a l’estil, alguns podcasts, com “mossegalapoma” recorden en part a un programa clàssic de ràdio. En el meu cas, això no és casual. Jo vaig voler donar-li un estil així per que reconec que soc un enamorat d’aquest mitjà de comunicació. Estimo la ràdio i per això el meu podcast té un regust radiofònic.

Però altres podcasts son només fets amb l’enregistrament d’una veu parlada, sense efectes, ni sintonies, res, i t’asseguro que poden ser captivadors. Altres, en canvi, gairebé no incorporen veu de locutor, és basen en música o simplement efectes.

Escolta aquests exemples de no gaire més d’un minut cadascun i penseu en l’estil i el possible “esquema”…

  • get infected: Un podcast només música d’uns 90 minuts cada episodi on només hi ha veu de locutor als 30 primers segons.
  • emigrando: Podcast clàssic d’en Jerónimo Palacios amb veu i música. Està fet amb garageband i el micro del macbook amb excel·lents resultats.
  • mi podcast: La veu de Karen Adamson on a cada episodi llegeix un poema.
  • tinnitus: Un podcast sense veu on tot és música experimental.

Quan més compliquis l’estil, més et costarà produir el podcast. No tots els que fan podcast son ni tècnics de só ni professionals dels mitjans. Un estil senzill t’ajudara a que no se’t faci una muntanya produir el següent episodi, i sempre estàs a temps d’anar afegint complexitat tècnica a mesura que vagis aprenent.

Potser el que sí és clau és que tu trobis el teu propi estil per al teu podcast, i que li puguis imprimir la teva personalitat.

L’estil és important per que et condicionarà, en certa manera, “l’esquema del podcast” (part que veurem tot seguit).

La veu

Cadascú tenim la nostra pròpia veu. Unes veus son gruixudes, altres primes, com… …com la natura hagi tingut a bé dotar-nos. 😉

Si feu un podcast parlat la vostra veu serà un element protagonista, conjuntament amb el contingut (amb allò que expliqueu)

Un bon consell és tenir a prop un got d’aigua cada cop que enregistreu. Ajuda a aclarir la veu.

L’altre consell és que, si no us sentiu segurs, no tingueu por a escriure el que voleu explicar i llegir-lo enregistrant vàries proves.

És cert que un podcast llegit pot resultar una mica fals, però a voltes combinar parts llegides de guió amb parts improvisades, us pot ajudar a agafar confiança i desimboltura.

Per últim, també ajuda no intentar parlar massa ràpid. Pots parlar més lentament, per afavorir la vocalització, al mateix temps que intentes condensar allò que vols dir, així no resultarà pesat d’escoltar als oients.

La Sintonia i els elements de separació de continguts o “continuïtat”

Un bon exercici per aprendre a fer anar el Garageband és que enregistreu primer una sintonia del podcast (normalment entre 30 segons i 1 minut).

La sintonia pot tenir molts elements o pocs, a gust del consumidor. I servirà per que els oients identifiquin sempre el vostre podcast.

Una de les sintonies més senzilles, divertides i eficaces és la del Podcast “Puromac”. Escolta la introducció amb la sintonia aquí en un dels darrers episodis.

Si penses en un podcast amb diferents seccions pot ser una bona idea que facis servir elements de separació dels continguts o “de continuïtat”.

En Garageband trobaràs moltes petites melodies o efectes pre-enregistrats que et poden servir a tal efecte, però pots construir els teus propis dotant al teu Podcast de més personalitat de forma molt simple.

Els de mossegalapoma s’han enregistrat utilitzant la possibilitat de llegir “text a veu” que incorpora per defecte el sistema MAC OS X (Aneu a Preferències del sistema, Parla, Text a veu), fent servir les excel·lents veus de demo de Cepstral Voices, llegint un text escrit en el textedit i enregistrant-lo en format mp3 amb Audio Hijack Pro.

El master de les seccions de mossegalapoma, tal i com es va enregistrar el primer cop, el pots escoltar aquí.

Un cop creat l’enregistrament, i separades les respectives parts amb fitxers d’àudio mp3 independents, els adjunto quan toca dins cada podcast.

També tinc una imatge diferent que identifica cada secció i que incorporo al mateix temps que apareix l’àudio de “continuïtat” anterior.

Esquema de Podcast

Sintonies, elements de continuïtat, fotos de capçalera, etc, és a dir, tots aquells elements comuns que normalment apareixen a cada podcast els deso en una estructura de carpetes denominada “Master” i que configuren el contingut bàsic de l’esquema del Podcast.

L’altre element és la pròpia estructura del Garageband que vaig repetint com a base a cada episodi, i sobre la que incorporo el contingut i faig les adaptacions pertinents.

A la imatge següent veureu l’esquema de Podcast, ja “aplicat” el contingut, que vaig fer servir en el darrer episodi, el número 6, corresponent a la conversa amb en Jordi SB de Prismax.cat.

Sota de la imatge us explico les parts remarcades i que configuren l’esquema.

Esquema de Podcast

1.- Aquí estan les diferents seccions, tant de les imatges i links de cada capítol (en detall en el punt 3) com de les diferents parts de l’àudio.

Per exemple, a “Male Narrator” situu la meva veu; a “Conversa” està tot l’àudio enregistrat amb l’Skype; a “Veus Continuació”, les veus de continuació, efectes o elements d’àudio de separació de les diferents seccions, etc.

2.- Aquí veieu les imatges corresponents a tot l’episodi general o bé a cada capítol o secció.

3.- En aquesta part teniu el detall de les imatges de cada capítol o secció i el corresponent nom

4.- Correspon al tall de veu “Content” que sempre apareix quan explico el contingut de cada programa.

5.- En correspondència amb el punt 4, la imatge de “calaix de pomes” que també apareix quan explico el contingut.

El guió

No cal que us compliqueu molt la vida amb el guió, però si val la pena que en tingueu un.

Jo faig servir un senzill document de text del NeoOffice.

Com treballo amb idees per diversos podcasts al mateix temps, tinc 3 o 4 documents, on, separat per seccions, anoto només la idea de cada part de la que vull parlar i adjunto parts de texts o links (en plan copy&paste).

Només en alguns casos, sota el títol de la idea, escric un text que després llegiré quan faci l’enregistrament. Normalment ho faig quan em toca explicar temes tècnics on l’ordre i la claredat de les coses a explicar és necessari per a afavorir que s’entenguin.