El Cloud sembla que fa figa. En menys d’una setmana ja han caigut 3 Clouds:

  1. Una fallada estrepitosa dels serveis de Blackberry ha deixat sense correu ni missatgeria els usuaris de smpartphones amb més solera d’Europa, Àfrica i part d’Àsia… presumptament per la fallada d’un switch
  2. Els servidors de Sony han estat infiltrats de nou per “manguis” tot i que segons Sony aquesta vegada no han accedit a dades ter targes de crèdit
  3. I en acabat Apple ha causat un embolic durant el lliurament del iOS 5 i l’iTunes 10.5

Cloud” (Núvol, sí, núvol) és una d’aquestes paraules que de cop i volta fa servir tothom sense saber què vol dir i a què es refereix exactament, moltes vegades causant confusió. Així doncs què és un Cloud i perquè falla?

El 1995 vaig veure dibuixat un núvol en un esquema de sistema d’informació per primera vegada. Fou a Timisoara, una ciutat a l’oest de Romania, on vaig atendre a un curs d’estiu del BEST (Boart of European Students of Technology ). Allà un professor que semblava tret d’una peli d’espies ens va fer un dibuix com aquest:

imatge internet cloud

Internet es dibuixava en aquest esquema com un núvol, ja que es tracta d’un servei de dades del que depèn de tercers.

Aquest esquema va contrastar amb el que em van explicar en una visita a una empesa que tenia la central a Itàlia, on em varen ensenyar les línies RDSI que connectaven la xarxa de veu i dades, amb una connexió telefònica que durava 24×7. El cost de l’accés a internet és tremendament més econòmic que contractar dues linies RDSI de 2 canals en trucada continuada de Montcada a un poblet d’Itàlia, on es menja excepcionalment bé.

Per això avui, 16 anys després, gairebé tothom empra el núvol d’internet per moure dades, en comptes de contractar connexions punt a punt o, encara més car, tirar fils dedicats; precisament perquè és més econòmic.

Escollint aquesta opció més barata, externalitzant el servei en allò que representem com un núvol o Cloud, n’acceptem les pujades i baixades de la qualitat de servei (recordeu el que era fa uns anys entrar a internet el diumenge per la tarda?) o els riscs de seguretat. A canvi disposem de l’oportunitat de gaudir de grans innovacions, com hem pogut veure en aquests 16 anys.

Seven Levy

En el seu gran llibre sobre la història de Google “In the Plex“, Steven Levy explica com inicialment els enginyers de Google no parlaven de Cloud Computing, ni els agradava el terme.

Els enginyers de Google en els seus diagrames sabien exactement el que hi havia darrere els núvols dels diagrames dels seus clients/usuaris. Hi ha “Clusters“: conjunts de servidors que treballen sincronitzadament per executar una aplicació de forma “escalable” i amb “tolerancia a fallades”.

Diem que una aplicació o sistema és “escalable” quan podem incrementar els recursos que li dediquem amb un cost raonable. Google parla de Clusters, i recordareu del podcast on vam trucar en David Horat del CERN, que ens explicava que ells tenien “Grids” (Malles) de servidors. Al CERN parlen de Grid Computing.

Un Cloud o Grid té “Tolerancia a fallades” quan no es veu afectat per fallades de discs, plaques, servidors, alimentació de corrent o un switcht. Evidentment el sistemes poden tolerar fallades fins a cert nivell de dany, igual que les naus de Star Trek, quan parlen de “Structural Integrity” enmig d’un atac Klingon.

atac klingon

¿Com es fa un Cluster o Grid escalable i tolerant a fallades? Doncs amb molts recursos i pensant molt bé com ho muntaràs. Aquells que s’ho han pensat bé i han invertit prou, poden oferir a tercers (nosaltres) serveis Cloud. Ja que estàn en disposició d’oferir la qualitat de servei d’un centre de dades a uns costos molt més baixos.

Acceptant aquests costos baixos, o gratuïts moltes vegades – tot i que no hi ha res de franc – acceptem de nou les pujades i baixades de la qualitat de servei i els possibles problemes de seguretat i altres implicacions.

Però a la mateixa vegada ens beneficiem d’un servei més econòmic i la possibilitat d’innovació. Pensem en les petites startups que estàn iniciant, aqui mateix a Catalunya, un servei a internet i que no necessiten muntar un centre de dades per que tenen el seus servidors en un Cloud d’Amazon, Google o Microsoft. No us podeu imaginar els problemes que s’estalvien, a canvi d’acceptar emprar serveis Cloud.

Darrere d’un núvol no sabem que hi ha. Hi pot haver una xarxa de Clusters molt sofisticats amb servidors escampats per centre de dades arreu del món, hi pot haver un Mac Mini server en el despatx d’un professor de la UPC o, en alguns casos, hi pot haver un centre de dades amb un presumpte switch “escacharrat” que fa que un servei de dades falli a tres continents. Darrere el núvol no sabem que hi ha.

En la nostre vida acceptem altres núvols. Fa 100 anys les fabriques tenien els seus generadors elèctrics. L’any passat la gran nevada va deixar sense llum a moltes llars, comerços i empreses que confien en el Cloud elèctric d’Endesa. Però quan s’apaga el llum no ens queixem del paradigma elèctric vigent – i potser ho hauriem de fer – … ens queixem a Endesa o la companyia de torn que l’hagi vessada.

El Cloud no és bò ni dolent. És la pràctica d’acceptar que algú, emprant mitjans i infrastructures que no coneixem, ens facilitarà un servei que, per algun motiu, no el volem gestionar nosaltres mateixos. Una iteració més de la nostre civilització. Per a bé o no.