El Cloud sembla que fa figa. En menys d’una setmana ja han caigut 3 Clouds:
- Una fallada estrepitosa dels serveis de Blackberry ha deixat sense correu ni missatgeria els usuaris de smpartphones amb més solera d’Europa, Àfrica i part d’Àsia… presumptament per la fallada d’un switch
- Els servidors de Sony han estat infiltrats de nou per “manguis” tot i que segons Sony aquesta vegada no han accedit a dades ter targes de crèdit
- I en acabat Apple ha causat un embolic durant el lliurament del iOS 5 i l’iTunes 10.5
“Cloud” (Núvol, sí, núvol) és una d’aquestes paraules que de cop i volta fa servir tothom sense saber què vol dir i a què es refereix exactament, moltes vegades causant confusió. Així doncs què és un Cloud i perquè falla?
El 1995 vaig veure dibuixat un núvol en un esquema de sistema d’informació per primera vegada. Fou a Timisoara, una ciutat a l’oest de Romania, on vaig atendre a un curs d’estiu del BEST (Boart of European Students of Technology ). Allà un professor que semblava tret d’una peli d’espies ens va fer un dibuix com aquest:
Internet es dibuixava en aquest esquema com un núvol, ja que es tracta d’un servei de dades del que depèn de tercers.
Aquest esquema va contrastar amb el que em van explicar en una visita a una empesa que tenia la central a Itàlia, on em varen ensenyar les línies RDSI que connectaven la xarxa de veu i dades, amb una connexió telefònica que durava 24×7. El cost de l’accés a internet és tremendament més econòmic que contractar dues linies RDSI de 2 canals en trucada continuada de Montcada a un poblet d’Itàlia, on es menja excepcionalment bé.
Per això avui, 16 anys després, gairebé tothom empra el núvol d’internet per moure dades, en comptes de contractar connexions punt a punt o, encara més car, tirar fils dedicats; precisament perquè és més econòmic.
Escollint aquesta opció més barata, externalitzant el servei en allò que representem com un núvol o Cloud, n’acceptem les pujades i baixades de la qualitat de servei (recordeu el que era fa uns anys entrar a internet el diumenge per la tarda?) o els riscs de seguretat. A canvi disposem de l’oportunitat de gaudir de grans innovacions, com hem pogut veure en aquests 16 anys.
En el seu gran llibre sobre la història de Google “In the Plex“, Steven Levy explica com inicialment els enginyers de Google no parlaven de Cloud Computing, ni els agradava el terme.
Els enginyers de Google en els seus diagrames sabien exactement el que hi havia darrere els núvols dels diagrames dels seus clients/usuaris. Hi ha “Clusters“: conjunts de servidors que treballen sincronitzadament per executar una aplicació de forma “escalable” i amb “tolerancia a fallades”.
Diem que una aplicació o sistema és “escalable” quan podem incrementar els recursos que li dediquem amb un cost raonable. Google parla de Clusters, i recordareu del podcast on vam trucar en David Horat del CERN, que ens explicava que ells tenien “Grids” (Malles) de servidors. Al CERN parlen de Grid Computing.
Un Cloud o Grid té “Tolerancia a fallades” quan no es veu afectat per fallades de discs, plaques, servidors, alimentació de corrent o un switcht. Evidentment el sistemes poden tolerar fallades fins a cert nivell de dany, igual que les naus de Star Trek, quan parlen de “Structural Integrity” enmig d’un atac Klingon.
¿Com es fa un Cluster o Grid escalable i tolerant a fallades? Doncs amb molts recursos i pensant molt bé com ho muntaràs. Aquells que s’ho han pensat bé i han invertit prou, poden oferir a tercers (nosaltres) serveis Cloud. Ja que estàn en disposició d’oferir la qualitat de servei d’un centre de dades a uns costos molt més baixos.
Acceptant aquests costos baixos, o gratuïts moltes vegades – tot i que no hi ha res de franc – acceptem de nou les pujades i baixades de la qualitat de servei i els possibles problemes de seguretat i altres implicacions.
Però a la mateixa vegada ens beneficiem d’un servei més econòmic i la possibilitat d’innovació. Pensem en les petites startups que estàn iniciant, aqui mateix a Catalunya, un servei a internet i que no necessiten muntar un centre de dades per que tenen el seus servidors en un Cloud d’Amazon, Google o Microsoft. No us podeu imaginar els problemes que s’estalvien, a canvi d’acceptar emprar serveis Cloud.
Darrere d’un núvol no sabem que hi ha. Hi pot haver una xarxa de Clusters molt sofisticats amb servidors escampats per centre de dades arreu del món, hi pot haver un Mac Mini server en el despatx d’un professor de la UPC o, en alguns casos, hi pot haver un centre de dades amb un presumpte switch “escacharrat” que fa que un servei de dades falli a tres continents. Darrere el núvol no sabem que hi ha.
En la nostre vida acceptem altres núvols. Fa 100 anys les fabriques tenien els seus generadors elèctrics. L’any passat la gran nevada va deixar sense llum a moltes llars, comerços i empreses que confien en el Cloud elèctric d’Endesa. Però quan s’apaga el llum no ens queixem del paradigma elèctric vigent – i potser ho hauriem de fer – … ens queixem a Endesa o la companyia de torn que l’hagi vessada.
El Cloud no és bò ni dolent. És la pràctica d’acceptar que algú, emprant mitjans i infrastructures que no coneixem, ens facilitarà un servei que, per algun motiu, no el volem gestionar nosaltres mateixos. Una iteració més de la nostre civilització. Per a bé o no.
Uau ! Quina por , un efecte dominó terrible en aquest segle XXI !
L’any passat va caure l’internet d’america, degut a que un datacenter (el soposat millor del mon, que tenia TOT duplicat) es va espatllar la central transformadora, que sols estava en un edifici, (Si per ells TOT duplicat, significa tot, excepte el transformador, EVIDENTMENT) o això m’han explicat, soposo que si busqueu, trobareu més informació.
Interessant article, Dr. Mestre Ludo, aquest demati, li estava explicant que era el cloud a un amic de la uni. (els hi he passat l’enllaç)
Jaume.
Nosaltres ens ho vam pensar molt i molt de qui fiar-nos, i no ens ha nat malament (alguna estoneta de patiment cada 15 o 20 mesos, i prou) Poc a poc fins i tot millora el Plex que cada cop demana mes recursos per servir tot el que l’hi demanem.
No entec com pot estar una empresa dies sense donar serveis, i no teneir alternatives, quan d’altres tenen problemes greus que duren algunes hores deguts a incendis, inundacions fins i tot. No es pot atribuir a uns routers espatllats o a hackers.
Ja fa temps que va petar el Cloud de Amazon i amb ell 4square, Instagram i d’altres empreses que basen els seus serveis i funcionalitats en l’habilitat de poder fer-los servir en qualsevol moment.
De fet la majoria seguim confiant en el cloud, no obstant, les empreses aniran aprenent dels errors i fent arquitectures mes estables (o no…) :).
MOlt bon article Ludo
Enhorabona Ludo, gran article!
Al final és un tema de calers. Dimensionar-ho tot redundant real no és sostenible. Per això et venen la moto de la “tolerància” a fets altament improbables que sempre acaben passant.
Recordo un client a Canàries amb un Centre de Dades a Tenerife que donava servei a altres centres repartits per la majoria de les illes.
El Centre de Dades estava en els baixos d’unes oficines en una vessant de la muntanya per a evitar inundacions.
Una gran tempesta tropical va fer caure un camió damunt de la sortida d’aigua i els baixos es van inundar, CPD inclòs.
Per sort els responsables van preveure aquesta eventualitat “altament improbable” i havien instal·lat servidors només de consulta de dades als diferents centres locals que s’actualitzaven tots els vespres amb un backup de seguretat.
Gracies a tots pels comentaris.
Externalitzar serveis és una de les característiques de la civilització humana. No cultivem ni criem el nostre menja, no tenim molí pròpi i no pastem i coem el nostre pa ( en la majoria de casos ). Depenèm del corrent, aigua i gas que ens proporcionen empreses externes. I això no s’acaba aquí: educació, sanitat, banca…. Ara externalitzem els sistemes d’informació. Amb tots els avantatges i inconevients que això comporta.
Personalment la meva estratègia Cloud computing és mista. No vull tenir res al cloud que no pugui disposar en local. No sempre és senzill de fer. Però quan hom mou els seus serveis al cloud ha de saber com sortir-ne per tornar auto-servir-se o moure cap un altre cloud.
o sigui q seguint els teus principis, saps teixir i cosir per sinó et subministren mes roba, saps cuinar (aixo ja ser que si 😉 ), saps operar-te per si tens una malaltia, i no et subministren. etc… l’externalitzacio en totes les èpoques i en tos els amits a aportat mes creixement, prosperitat i riquesa i en aquest últim punt afegiria repartiment de la riquesa i del coneixement.
Aquest és exactment el tema Dani. Tendim a externalitzar tot allò que podem. Moltes vegades oblidant que els serveis essencials que renunciem a cobrir poden fallar. I segons Murphy fallar cobinadament de la manera més desastrosa, possible.
Cal aprofitar les economies d’escala, però també cal mantenir la capacitat de les comunitats (no individuus! ) d’espavilar-se soles en cas de necessitat.
Sabem que les arquitectures centralitzades son febles i que les xarxes aguanten. Per això moure fitxers amb bittorrent no dona problemes i dimecres passat la ballavem per descarregar l’iOS 5 i la pila d’actualitzacions que ens enviava Apple.
Personalment en els propers anys vull disposar d’algun medi de generació elèctric a casa (solar, eolic o una bici estàtica com la que surt a Soyland Green 😉 ) Serveis Cloud, si! però redundants, amb una munió de proveïdors amb capacitat de servei local i remot. La concentració dels serveis, a la llarga o funciona. I ho sabem.
jo encara que amb tot aixo del 15m, soc l’anec lleig del grup, continuo pensant que l’individuo es mes important que el colectiu i q l’esforç individual ens ha de diferenciar un dels altres, encara que tot aixo no es blanc o negre, pero aixo son figues d’un altre paner, respecte el cloud, potser si que la concetracio no funciona o aixo pensem, pero ven cert es que tambe noslatres colaborem a que no funcioni, doncs per exemple quan de noslatres començem a confiar en el cloud mes del recomenable pero ens conectem al exterior nomes amb un sistema, som els primers que no tenim redundancia en la conexio, almenys jo no hem veig a casa amb adsl, 3g, i conexio via satelit per assegurar q tinc sempre dades.
quan et posis en el tema de les energies renovables fes-me un toc, estic al sector 😉
és bo saber que estas al sector de les renovables, potser serà excusa per fer un dinar 😉