IPhoto, Gimp, Apperture, Photoshop, Ligthroom… son grans programes que ens permeten treballar amb les nostres fotografies digitals, i sobretot ara que els mes afortunats tornem de vacances amb unes quantes gigues de fotografies per processar ( tot i que n’hi ha molts que mai no es miren les fotos que tiren, i el nombre aumenta amb el qui ho filment tot en video ). El meu protector de pantalla em mostra les fotografies de la meva llibreria d’Apperture amb l’efecte Ken Burns així que poc o molt les acabo veient, però a casa tenim el costum de fer albums impresos. Si, home, en paper per poder fullejar al sofà o ensenyar a la mama quan ve a casa.
I aqui vé quan el maten.
Un es tira hores i hores ajustant la temperatura de color, l’histograma, el contrast i altres mandangues. Llavors s’imprimeixen les fotografies o es compilen en un album tipus Hoffman o els mateixos àlbum que imprimeix Apple, desde IPhoto o Apperture amb una qualitat excelent.
Pero…
Quan arriben les fotos o l’album…. els colors es veuren estranys, son massa fosques o massa clares o simplement es veuen cutres… Buaaaa!!!!
Que cal fer?
Ahhh amics… Els nostres Macs tenen una eina de configuració de color en les preferencies de pantalla, a més els monitors acostumen a tenir controls de brillantor, contrast, temperatura de color i altres mandangues. I tot això pot no servir de res sinó som murris.
La idea és que cal que imprimiu algunes quantes fotografies al vostre proveidor escollit. Llavors heu de mostrar les mateixes imatges al vostre monitor. (flipareu amb la diferencia) Ara (amb llum de dia) és quan heu de començar a potinejar amb totes le opcions que pogueu fins que les fotografies de la pantalla s’assembli a les que tingueu impreses. Useu el zoom integrat dels Mac per fixar-vos be amb els detalls, canvis de color, ombres etc… Si hi ha sort les fotografies que imprimiu a partir d’ara potser s’assemblen una mica al que esperaveu.
home no es tant complicat,amb un calibrador es suficient, per un cost d’uns 250 € es pot tenir un calibrador que en fa la funció, de segur que en altres coses malgastem mes que en tenir ben guardats els notres recodrs, par de la nostra vida esta en foto, o no??
hmmm… la tecnica de fer servir imatges de mostra potser és més economica 😉
si pero menys precisa, pero clar jo per motius profesionals el tinc i realment pasar-li el calibrador 1 cop al mes i a treballar, també hem de tenir altres factors en compte, on es revelen les nostres fotos, es un fotograf que ho porta a un laboratori industrial o es un de 1 hora que cambi a els quimics cada 3 mesos, etc…
Temps enrere, quan vaig col·laborar en una exposició on vam fer mils de fotos per reproduir el que s’exposava (i el que no es va arribar a exposar) vaig descobrir que tot això és un món i que la vista molts cops ens enganya, de la mateixa manera que una pantalla mal calibrada —o una màquina de fotos mal ajustada— ens poden jugar males passades. Vaig flipar en veure que a les fotos, el blanc de la carta de colors es confonia amb el blanc de la paret que fèiem anar de suport! Nosaltres ho vèiem diferent!
Com diu l’Esther (@musa) l’ull enganya. Jo vaig descobrir la utilitat que comenta en Ludo quan vaig afegir un segon monitor a l’iMac i em vaig adonar que el mateix fons es veia totalment diferent en un i altre monitor.
I a sobre eines com els calibradors que comenta en Rafa valen una pasta, pels que no som professionals.
LUDO: hi ha calibradors de 9000 € amb ells et pots fer perfils d’impressió, el color digital es un mon i mes aplicat a la fotografia porto 6 anys en foto digital i m’he patit de molts colors jejeje, al final per la meva feina vaig optar pel calibrador sencill 250 € fa 5,5 anys que el utilitzo una de les millors inversions.
Pero clar una despesa d’aquestes no son facils d’asumir per un usuari particular, per imprimir (en el millors del casos) alguna foto dels seus viatges, celebracions etc…
Tomàs, … Gymp? Què m’he perdut? Entenc que et refereixes al Gimp, oi? Aquest GRANDIÓS programa -sóc un gran fan del seu script-fu (per inútils com jo)-.
El calibrador [imatges de mostra + “ojo de buen cubero”] … és bastant econòmic, no us sembla? 😛
@daniel L’autor de l’entrada soc jo 😉 Ja està corregit l’error amb GIMP. Sobre el calibrador casolà es tan econòmic que les fotos de mostra, son fotos pifiades… aixi que tot s’aprofita, com en la sobrasada.
@Ludo,
Què tal el viatge? On podem veure més fotos?
Gràcies per la referència al nostre taller però millor que donis una ullada a:
http://www.hugorodriguez.com/index_colormunki_impresora.php
addicionalment a l’esquerra, a la secció de ‘cursos’ entra a ‘Previsualizar el color de las copias de laboratorio’, t’ajudarà a entendre el perquè del canvi de color entre monitor i còpia impresa.
Regala’ns un extracte del viatge al nostre ‘taller de flickr’.
Salut
Mario
en Hugo rodriguez te un interessant llibre sobre calibrat de monitors, us el recomano, salutacions.
@mario El teu taller és la meva biblia!:-D Ara com ara vaig molt retrassat en el procés de les fotos… prometo passar-me pel tarrer de flickr, i gracies pel link.
també podeu calibrar el iPhone
http://www.lapomadeponent.org/?p=75
@Daniel, l’autor d’aquest article és en Ludo 🙂 molt més posat en temes de fotografia que jo. I crec que tens raó, el programa al que es refereix en Ludo és aquest: http://www.gimp.org/
el gimp jo no l`he probat mai, estic a veure si em poso amb pixelmator, però em fa mandra i mes quant tots els dies estas treballant amb photoshop…..