Bluray

La notícia tecnològica d’aquests dies és el definitiu abandonament del format HD DVD de Toshiba a favor del Blu-ray de Sony, que definitivament guanya la batalla pels nous formats dels discs de plàstic.

Moltes persones pensaran que és un gran avanç disposar ara de discos de fins a 50GB de capacitat; i segurament en alguns entorns professionals i personals això tingui sentit.

En el meu cas fa més d’un any que no gravo ni un CD ni un DVD i no tinc en perspectiva enregistrar res en cap suport magnètic de plàstic en els propers 25 anys 😛

Els suports “mòbils” d’enregistrament, que tinc per aquí al voltant, i que faig servir son:

  • Disc durs externs (amb una capacitat total de 1’5TB)
  • iPod nano (4GB)
  • Creative ZEN Micro (6GB)
  • “xupete” (altrament dit “memorystick) (en total 4x1GB)
  • Targes SD i microSD
  • MacBook (120GB que poden anar a tot arreu) 😉

Amb això coincideixo amb el que ha comentat l’Enrique Dans.

Està clar que tota companyia té les seves estratègies. Apple també. Quan treu un MacBook Air sense unitat òptica ho fa, suposo, havent analitzat diversos paràmetres.

Un pot ser la conveniència econòmica per a la pròpia companyia que, pel que fa a continguts multimèdia, aquests siguin adquirits on-line i descarregats (previ pas per caixa de l’iTunes) directament al teu Mac (o PC), iPod, iPhone, AppleTV… El mitjà d’enregistrament òptic és un suport “intermedi” inútil per Apple.

L’altre pot provenir del seu anàlisi i visió del futur, i sembla bastant clar que Apple veu un futur on el clàssic suport òptic (CD, DVD, Blu-ray..-) no tenen massa rellevància.

Caldrà veure què passa en els propers anys, però pel que fa a la visió que Apple té del futur coincideix plenament amb “el present” a casa meva. 🙂

Tweet