La gran biblioteca d’Alexandria fou una de les 8 meravelles del món antic. Un projecte al llarg del temps que va acumular manuscrits amb el pensament i art de filòsofs i artistes d’arreu. No esta clar com va ser que fou destruïda, hi ha disparitat d’opinions. La meva preferida, tot i que improbable, és la que explica que el Califa Umar ibn al-Jattab va decidir que tot llibre que estigués d’acord amb l’Alcorà era redundant i tot llibre que no hi estigues era herètic. I per tant es podien cremar tots els llibres de la biblioteca. Segurament el que va passar és que mica en mica els llibres, obres molt valuoses es van anar evaporant i apareixent en altres indrets per art de màgia o per art del mercat negre. Quelcom semblant a les obres del museu de Bagdad que ara son custodiades per col·leccions privades arreu. En fi.
El que esta ben clar és que condensar tot el coneixement en un punt no es bona idea. El coneixement ha de fluir, i estar present en tants llocs bescambiarse en tants canals i en tants formats com sigui possible. Així cap brètol pugui decidir cremar lo. I al llarg dels segles una colla ho han intentat.
Per motius no del tot filantròpics, però seguint aquest esperit: Google, Microsoft i altres fa anys que van per les biblioteques de tot el món escanejant tots els fons documentals. El tracte acostuma a ser: senyor bibliotecari, vol que li escaneji i li passi per el OCR (Optical Character Recognition) tots els llibres que té DE FRANC?
No poques polèmiques s’han aixecat al darrere d’aquesta digitalització. Ja sabem que Google no pot fer res sense que premsa i salvadors del món lliure – i algun que altre Mossegui 😉 -es pugin per les parets. El cas és que fa anys que Google ofereix a la seva web Google Books, accés a milions de llibres que pertanyen al domini públic, però que paradoxal ment no podríem aconseguir d’altre manera. Ja que no surt a compte re-editar los. Existeixen alguns programes que permeten guardar aquests llibres en PDF i jo algun n’havia guardat.
Ahir Google va anunciar el seu eBook Store. Darrere Amazon, Apple, Barns and Noble, i algun que uns arreplegats han muntat a les nostres terres, Google entra posant per davant el banc de llibres de domini public més extens. I ho fa connectant-lo amb un app de iOS, Android, el seu lector web xurrimanguero, i permetent descarregar els continguts en format Adobe eBook (amb DRM 🙁 ).
Pel que he pogut investigar els continguts lliures son accessibles arreu, i de moment, els llibres de pagano solament son accessibles a EEUU. Els continguts lliures també es poden descarregar en format EPUB, ergo també es poden llegir en el Kindle – que sembla ser que és l’unic lector que no dona suport al DRM d’Adobe.
Ja hi son tots! Amazon, Apple, Google i una pila de editors amb els seus stores particulars. Qui surt guanyant? La humanitat, sens dubte. No vull els llibres escanejats per Google solament en el cloud. Els vull en discs durs de particulars, en iPads, en Samsung Galaxyies, en Kindles i en paper impresos per gent que els agrada el paper en llibres impresos sota demanda o en plecs impresos en impressores domèstiques (pagant els cartutxos a preu d’or), en col·leccions compartides via torrent amb els DRM rippejats, ho vull arreu. Així, si un dia aquesta Bibliteca d’Alexandria que anomenem Web s’en va a pastar fang (per un desastre estil Mad Max o perquè els que ens fan les lleis sucumbeixen als interessos comercials i es carreguen la neutralitat a la xarxa) la podrem refer a partir dels bocins escampats.
I en aquest esperit apolcatliptic us deixo una versió de la banda sonora de Mad Max 3 en versió Power Metal Symfonic.
We don\’t need another hero
Em sembla que això de llegir amb dispositius mòbils ho faré quant tinga l’ipad, amb l’iPhone es massa petit
Un petit detall, la biblioteca d’alexandria va ser destruïda diversos segles abans del naixement es Mahoma i, doncs, de la “revelació” de l’alcorà. Hauríem d’anar alerta a l’hora de citar la història per no estigmatizar encara mes comunitats que ja estan prou estigmatitzades.
@pau Em cito textualment “No esta clar com va ser que fou destruïda, hi ha disparitat d’opinions. La meva preferida, tot i que improbable, …” No hi ha un únic criteri històric sobre com i quan va ser destruida la biblioteca i que s’en va fer dels fons bibliogràfics. M’agrada la història del califa per lo absurda. I no la cito com a “Història” sinó com a “opinió” i m’he documentat abans de fer-ho.
D’altre banda tinc ben clar que durant els segles de la obscuritat medieval a l’europa cristiana, el coneixement antic es va mantenir precisament a les ciutats de l’Islam. De fet moltes obres de filòsofs grecs ens han arribat a partir de les traduccions a l’Arab, ja que els originals estan perduts o massa degradats.
Sisplau, fixa’t que en les meves paraules no hi ha cap atac a cap comunitat i que no dono la història per bona. L’he volgut fer servir per no caure en el tòpic de les cremes de llibres Nazis o Farenheit 451.