Som fets de matèria espacial. Una gran proporció de 2 àtoms d’hidrogen (el propi combustible solar) i 1 d’oxigen units , a més de carboni i alguns altres components diversos. Tard o aviat els components que, units ens han donat la vida, es dispersen i continuen el seu camí on, en el futur, tornaran a l’espai d’on van sortir.

Avui els àtoms d’Arthur C. Clarke han donat un pas endavant seguint aquest camí estelar.

Arthur C. Clarke és conegut per les seves obres de ciència ficció (Cita amb RAMA, Les Fonts del Paradís, el guió de 2001 una odissea de l’espai… i així fins 80 novel·les i relats curts).

També ha estat un valedor divulgador científic (llicenciat en física i matemàtiques) i ha fet interessants extrapolacions científiques com la que el va portar a definir les bases de les òrbites geostacionàries hàbils pels satèl·lits de comunicacions.

El vídeo de l’entrada (de YouTube) correspon a les seves darreres reflexions públiques, tot just l’any passat quan va complir 90 anys.

Entre altres moltes coses, Sir Arthur era, com no podria ser d’una altra manera, un macaire. Us deixo una foto present a la wikipèdia (autoria: Amy Marash) i que he descobert llegint “Memoria de Acceso Aleatorio” d’en Juan de Dios Santander Vela.

Arthur Charles Clarke

Em reconec un cadet de l’espai seguidor seu.

Tweet