Ja fa uns quants anys que dura la “guerra termonuclear” d’Steve Jobs contra Android, ara continuada per mossèn Tim Cook. Un espectacle patètic que demostra una vegada més com el sistema de patents està frenant la innovació en comptes de fomentar-la com seria el seu objectiu original. La batalla comercial i d’innovació està lluitant-se als jutjats i entre advocats, en comptes dels laboratoris i entre enginyers. Però en aquesta batalla qui té les de perdre no són Apple i Samsung, sinó la seva respectiva competència: HTC, Sony, Nokia, Motorola, etc.

Samsung fa uns quants anys va prendre la decisió d’adoptar unes directrius de disseny clarament semblants als productes d’Apple. Hi ha prou articles i vídeos a la xarxa que ens en parlen. Aquesta estratègia, combinada amb una qualitat creixent innegable – especialment en els darrers models – ha estat un èxit per a Samsung, que l’ha situat en vendes i imatge de marca per davant de la resta de fabricants llevat, potser, d’Apple, és clar.

A continuació Apple es torna termonuclear i ataca a Android als jutjats. Un moment… A Android? No. Principalment ataca a Samsung (amb algunes excepcions contra models de Nexus). Resultat? Algunes sentencies a favor i en contra arreu del món. Cada una amb un gran impacte als mitjans especialitzats, blocs, xarxes socials i mitjans generalistes. La darrera, una gran senteècia a favor d’Apple per un import que els permetria comprar diguem… un Instagram. Una sentència que Samsung recurrirà i la cosa seguirà ad nauseam als tribunals.

Mentrestant el públic general rep de forma continuada el missatge “Apple vs. Samsung”, en una batalla en què la resta no apareixen. En el darrer MWC a Barcelona Samsung no va presentar nou producte, al contrari de la resta de fabricants. Com Apple. La publicitat, les botigues especialitzades, el disseny industrial i ara, ja per fi, nous dissenys trencadors com la gama Galaxy Note en què crea la categoria Phablet. Samsung és el gran competidor. Samsung surt guanyant en la batalla.

I Apple? Apple, a part de mantenir el seu nom en les portades dels diaris de forma consistent, posiciona a Samsung com a gran competidor… deixant a “la resta” com a “la resta”. Amb menys presència als mitjans, volum de vendes (important per aconseguir components a bons preus i controlar les cadenes de distribució) i inexorable remissió. Apple només ha de vigilar un sol competidor (Samsung), cosa més fàcil que vigilar un enorme ecosistema en ebullició d’idees esbojarrades que en qualsevol moment la poden encertar i deixar-te obsolet.

Així doncs, em sembla que en aquesta guerra, ambdós (Samsung i Apple) guanyen, metre que la resta surten perdent.

Tweet