Tot comença l’any 2003, per temes de feina començava a necesitar un portàtil de manera urgent.

Després de mirar mil i un models, preus, caracteristiques… vaig anar a petar a la web d’apple, i em vaig enamorar. El primer que vaig pensar va ser: Que cars que son els cabr***! Però després de mirar molts blogs i webs em van convèncer que la millor opció era un iBook.

Així que em vaig dirigir a l’Fnac i en vaig sortir amb una caixeta blanca.

En aquells temps anava sovint al Starbucks a fer cafés, amb la meva pometa… la única pometa que es veia pels sofàs de la cafeteria (actualment lo extrany es veure alguan pantalla sense la poma…)

Gràcies a que estaba encantadissim amb el iBook, vaig començar, sense voler, a gestar un efecte viric. A tothom li parlava de les meravelles de les pomes, que si no fan falta instalaciones, que si no es penja, que si no té virus…

Així doncs el virus estaba llençat al meu voltant, i poc després va donar els seus fruits. El meu jefe em va “reunir” al seu despatx per a demanar-me consell per a comprar un iMac (més tard ha ampliat la col·lecció amb un appleTV, un macbook i un iPhone).

El company de pis, que en aquell moment estaba estudiant arquitectura, es va començar a interessar pel tema Apple, es va passar quasi bé un mes fent preguntes sobre hardware i software… Al final va ser infectat pel virus, i es va comprar un MB Pro aprofitant un viatge a Chicago.

En el llenguatge viric existeixen els super portadors, en aquest cas ell ho va ser, ja que en poc temps 3 companys seus de facultad també van ser contaminats. Tal com demostra la fotografia següent, una nit qualsevol al menjador…

Poc temps després se’m va quedar petit l’iBook, i vaig adquirir un MB Pro. El petitonet va ser heredat per la que aquell moment era la meva xicota (fa ben poc em van arribar noticies que s’ha comprat un macbook).

I per últim el meu germà (Kekos), ha caigut en la trampa comprant un macbook, y un iPhone (pobre iPhone… farem un enterrament digne per ell…).

Però el virus continua avançant, com anècdota la meva parella té un Toshiba, però utilitza el meu MBPro per veure series i pel·licules. Fa ben poquet hi habia el meu MB i el del company de pis a sobre la taula, sel’s mira i diu: “Qual de los dos es el mio?”. Caurà en la tentació, tard o d’hora, però cauraaaaaaaa… hehehe

Doncs bé, tot aquest rollasso simplement és per a reflexionar com ha arribat a funcionar el boca-orella amb el tema dels ordinadors Apple.

Parlant amb temes de publicitat (ho sento em tira la feina…) no hi ha res millor que la gent que compra els teus productes estigui tan contenta amb ells que ho recomani sense cap mena de dubte als seus coneguts, i això és el que he observat aquests últims anys amb les màquines Apple, sobretot veient que la publicitat activa es quasi bé nula (és veritat que la publicitat indirecta en series i pel·licules es força gran).

Os ha passat algo semblant?

Actualització: Un company de feina ha caigut després de la meva insistencia i la dóna li ha regalat un iMac pel seu aniversari… hahaha