Aquest és un “resum de l’any”, des d’un punt de vista més personal, no centrat només en temes d’Apple, que són de tots coneguts, si no amb una visió més “social”.
Per això en el títol del post destaco Twitter, des del meu punt de vista i per damunt d’altres, el fet més rellevant de l’any.
Com l’article és llarg espero tenir temps els propers dies per parlar de mossegalapoma, de com ha anat l’any i com es presenta el 2011.
Vagi per endavant l’agraïment personal a tots els que han participat en aquest projecte i hi col·laboren activament: Raimon, Marc, Arnau, David, Albert Bonet, Cesc Padrós, Rafel Jesús, Santiago Mas i als amics Miquel Labòria i Oriol Farré, i a tots els #mosseguis que fiqueu cullerada en el bloc, el podcast i a Twitter. Una salutació i bons desitjos per l’Any Nou extensibles a tots vosaltres!.
Twitter és fa popular al 2010
Molts catalans descobrien el potencial de Twitter a rel de les nevades de principis de 2010.
En la popularització d’aquest servei a Catalunya, més enllà dels malalts de la tecnologia, cal no oblidar l’aposta ferma, decidida i innovadora de mitjans de comunicació con RAC1 amb en @ganyet, o Vilaweb, per posar dos exemples.
RAC1, en concret, ha portat Twitter a la majoria de programes de la seva graella, i no només als de caire més tecky, destacant el futbol com a estrella, i fent-ho molt abans que altres mitjans públics com Catalunya Ràdio o TV3 s’hi apuntessin.
No cregueu que tot són flors i violes per RAC1, no. En @suranpu criticava a Twitter la programació d’estiu de RAC1 proclamant una migració temporal a Catalunya Ràdio, Google (i Twitter) en són testimonis.
Twitter són moltes coses, però destacaria una per damunt de les altres: és un mitjà de comunicació i d’informació personal, permanentment multidireccional. Cosa que ni la tele, ni la ràdio, ni la premsa i fins i tot ni els mitjans digitals són.
La popularització no està exempta de problemes, i és cert que el nivell de soroll de Twitter ha augment considerablement, de la ma de l’entrada al servei de seguidors de la Belen Esteban. La cara i la creu.
En el cas de mossegalapoma, el resum matinal de notícies que portem fent, des d’abans de l’estiu, és un dels punts més valorats per vosaltres i també, sumant en conjunt d’hores dedicades, el que més temps ens ha ocupat i ens ocupa.
Vull destacar també la feina d’en Cesc Padrós al Twitter de mossegalapoma. Les notícies, ofertes i novetats en jocs i temes relacionats les manté ell de forma contínua generant molts RT’s per part vostra.
Twitter, i en certa mesura també el podcast, ha modificat molt la forma com fem servir el bloc, com escrivim articles. La freqüència de publicació ha baixat i s’ha centrat més en articles de contingut, explicacions tècniques, trucs o informacions internes. Les notícies o temes d’informació general van a Twitter.
Des del punt de vista de la informació Twitter és un altaveu amb diàleg, però generalment no és el lloc inicial on es genera el contingut. L’opinió extensa i l’inici de la reflexió continua creant-se en primer terme, en format articles, als blogs i a les webs dels mitjans.
Per altra banda Twitter té una altra virtut: la de castigar el “autobombo” i rebutjar als pesats. A polítics (persones reals o encara pitjor, persones “preteses”) i algunes empreses se’ls hi ha vist el llautó.
La manca d’autenticitat té un alt descrèdit en el món de la piulada. No entenc com hi ha polítics que el seu Twitter el porta en exclusiva l’equip de comunicació o empreses que tenen bec però no orelles (mai escolten, ni informen d’altres, ni dialoguen o fan RT). Aquestes pràctiques condemnen al fracàs a qui les fa.
Els qui em coneixen saben que no m’agrada Facebook. Tinc un defecte de fabricació poc comú en aquest país: no sóc gens tafaner de la privacitat dels altres.
No puc evitar que cada cop que veig la pantalla amb la blavosa “F” al navegador se m’encenguin els llums d’alarma i una “veu interior” em digui “Tomàs, estàs perdent el temps“. I en època de crisi el temps te forma de bitllets de 50 euros.
Als meus alumnes, molts en recerca de feina, els hi dic que si volen provar les xarxes socials intentin invertir 1 minut a Linkedin de cada 20 que hi dediquen a Facebook i que, transcorregut 1 any, analitzin l’experiència per ells mateixos.
És cert que a Internet no hi han màximes generalitzables. Facebook també pot tenir les seves coses bones (si saps prendre el màxim control de la teva privacitat) i Linkedin tampoc és cap garantia que trobis feina (en algun lloc vaig llegir, i hi estic d’acord, que a Linkedin cal registrar-se, omplir les dades curriculars, subscriure’s a grups d’interès i crear la teva xarxa de relacions, molt abans que et quedis sense feina, si vols que et serveixi per alguna cosa)
Apple
Des que no tinc moto i em toca moure’m per Barcelona amb transport públic estic sorprès de la quantitat d’iPhones que corren per la ciutat.
Si voleu una altra anècdota personal, enguany en el dinar de Nadal el meu iPad no era l’únic a la taula, el fill d’uns amics de la família que van venir de visita, portava un “slideshow” amb les fotografies “vintage” de quan passàvem les vacances d’adolescents a l’Alt Bergadà.
És cert, s’han venut molts iPhones i iPads enguany. Tan cert com que hi ha altres terminals millors que l’iPhone i que, possiblement, al CES 2011 comencem a veure tablets més avançades que l’iPad (veurem però a quins preus).
Malgrat tot la pedra filosofal d’Apple enguany no ha estat el hardware, el fet diferencial d’Apple és l’App Store.
I ho és no només pels usuaris, ho és pels desenvolupadors. Els qui desenvolupen aplicacions gratuïtes tenen la més gran plataforma per fer-se “visibles”, prou àmplia per que beneficis indirectes sobre publicitat i branding justifiquin amb escreix la inversió.
Pels qui desenvolupen aplicacions de pagament és, a poc èxit que tinguin, un gran negoci, estable, amb les regles de joc clares, concentrat i amb el mapa de creixement exponencial.
Ara per ara cap altra plataforma dóna als desenvolupadors aquesta experiència. La gent de Technmarketing publicava abans d’ahir una entrevista amb Peter Vesterbacka creador del joc “Angry Birds”, un fenomen en tota regla nascut a Apple i portat a la resta de plataformes, on explicava la diferència entre iOS, Android, Nokia i Palm/HP.
Delicious i Diigo
Ja hi havia hagut rumors sovint però el que ha passat aquests darrers dies amb Yahoo, propietari de Delicious, amb aquest servei de compartició de bookmarks, marcadors o favorits no te nom. Que si ara el tanco, que si ara no, que si ara desmenteixo…
Per a mi és vital aquest servei. Necessito desar, classificar i compartir enllaços a informació en molts àmbits del meu dia a dia personal i professional.
Malgrat Delicious digui al seu blog que no hi ha raó pel pànic he decidit migrar a Diigo. Una aposta amb interrogants però amb funcionalitat interessant, com és el nou grup creat per a compartir enllaços entre els mosseguis que es vulguin apuntar.
Tomàs, felicitats per aquest article, m’ha agradat aquesta compilació del més destacat de l’any.
Aprofito també per desitjar a Mossegalapoma i a tots els mosseguis una feliç entrada de 2011. I de ben segur que el proper any serà tant interessant com aquest a Mosselapoma, segur…
Gràcies Marcel, igualment molt bon any per a tu i que segueixis sent el nostre #mossegui número 1 😉
L’èxit de la campanya de twitter ha estat un premi per a tu des de l’estiu a la teva perseverança i esforç cada dia per a aportar alguna cosa a la gent.
Com que aquest no es el post de valoracions del podcast no ho faré :D, però també tocarà valorar la feina feta.
L’any passat vas dir que el 2010 era l’any del podcast, doncs bé, sembla que al final ha estat l’any de twitter :D. Potser el 2011 serà l’any del podcast!!
Bon any nou a tots!
Rai, l’article era general. Vull dir que destacava Twitter “en general” i no tant, que també, en relació a mossegalapoma.
El Podcast ha estat aquest 2010 i serà també al 2011 un punt important ja saps. A veure si tinc una estona i faig l’article.
Bon any també!
Molt bon article! Jo, que no fa ni tres mesos que he “entrat” al Twitter, m’ha fet gràcia veure com anava una mica tot abans que arribés. Veient els resultats del concurs dels Apple TV2 m’he adonat com de potent és el “boca-orella” (de tuit a retuit) del Twitter. I jo, des de fora no hi veia gaire la gràcia, ara cada dia trobo alguna cosa curiosa al mirar les piulades, i sobretot, que estic més al dia de les notícies de qualsevol àmbit.
Bé, bon any a tothom i que tot segueixi així de bé!!! (o millor ;))
Home Cesc, tu has entrat a Twitter per la porta gran 🙂 Estas fent una molt bona feina amb el tema jocs i mossegalapoma a Twitter. Molta gent ho destaca. Gràcies!
encara recordo al primerpodcast que vaig assistir, no recordo si online u offline, vaig dir, comparant amb facebook es que no se per a que serveix twitter i el Tomas, en Marc i en Raimon, hem van explicar les diferencies, no ser si les vaig entendre pero vaig reactivar el compte, des de aleshores tot i que soc molt guadiana, he anat creixent en comentaris i lectures a twitter vers les altres xarxes, i twitter ens ha acompanyat en molts moments, les pallises al madrid, la manifestacio per els nostres drets com a poble i molts altres moments, com no ho ha fet cap altre xarxa.
pero per a mi, el 2010 ha estat, tot i les meves reticencies cap a la companya, l’any google, doncs he incorporat mols serveis que ofereix al meu dia a dia
q els vostres problemes durin tant com els vostres proposits de cap d’any 🙂
Sí Dani, per a mi també ha estat l’any Google. Entrar a tope dins Gmail abandonant “mail.app” i tot el que això comporta: Google calendar, google docs, etc… Establint el patró productiu al núvol és, a nivell personal, el més destacable de l’any 2010
Twitter ja ho va ser (i ho continua sent) per a mi al 2009. El problema que tinc ara és que inverteixo tot el temps a Twitter dins l’usuari “mossegalapoma” i gairebé no tinc temps ni per fer un Twit amb el meu usuari personal (fora dels automàtics del RunKeeper) 🙂
Bon Any company!
Gran article Tomàs, m’ha agradat molt i m’hi he sentit molt identificat perquè jo sóc dels què també s’ha incorporat a twitter enguany. Abans ja coneixia la seua existència i alguns amics el fèien servir però personalment no acabava de veure-li la utilitat. Aquest any he començat a utilitzar-lo gairebé de forma compulsiva 😉
Per la meua part només dir, una altra vegada, que estic encantat d’aportar el meu xicotet granet de sorra en aquest projecte tan il·lusionant i que en passar els Nadals i tornar a estar ja assentat a Alacant de nou, continuaré amb més articles que ja estic preparant.
Feliç Any Nou des del País Valencià i salutacions a tots els que formeu part de Mossegalapoma.cat.
Gràcies Santiago! Salutacions també per a tu que “formes” part de mossegalapoma 😀
Espero que t’hagin anat molt bé les festes
A mi em van bloquejar el compte del Facebook i, després de
l’enrabiada, vaig decidir provar Twitter; al principi em va costar
una mica adaptar-me a la nova interfície i a la manera de
funcionar, però al cap d’un parell de setmanes, quan em preguntaven
perquè no tornava a obrir un perfil nou al Facebook, ja no tenia
cap ganes de tornar-hi. Oriol López
Sí Oriol, aquesta és una altra. Facebook té una política força “especial” per bloquejar el que li ve en gana.