Aquest és un “resum de l’any”, des d’un punt de vista més personal, no centrat només en temes d’Apple, que són de tots coneguts, si no amb una visió més “social”.

Per això en el títol del post destaco Twitter, des del meu punt de vista i per damunt d’altres, el fet més rellevant de l’any.

Com l’article és llarg espero tenir temps els propers dies per parlar de mossegalapoma, de com ha anat l’any i com es presenta el 2011.

Vagi per endavant l’agraïment personal a tots els que han participat en aquest projecte i hi col·laboren activament: Raimon, Marc, Arnau, David, Albert Bonet, Cesc Padrós, Rafel Jesús, Santiago Mas i als amics Miquel Labòria i Oriol Farré, i a tots els #mosseguis que fiqueu cullerada en el bloc, el podcast i a Twitter. Una salutació i bons desitjos per l’Any Nou extensibles a tots vosaltres!.

Twitter és fa popular al 2010

Twitter is not a chat

Molts catalans descobrien el potencial de Twitter a rel de les nevades de principis de 2010.

En la popularització d’aquest servei a Catalunya, més enllà dels malalts de la tecnologia, cal no oblidar l’aposta ferma, decidida i innovadora de mitjans de comunicació con RAC1 amb en @ganyet, o Vilaweb, per posar dos exemples.

RAC1, en concret, ha portat Twitter a la majoria de programes de la seva graella, i no només als de caire més tecky, destacant el futbol com a estrella, i fent-ho molt abans que altres mitjans públics com Catalunya Ràdio o TV3 s’hi apuntessin.

No cregueu que tot són flors i violes per RAC1, no. En @suranpu criticava a Twitter la programació d’estiu de RAC1 proclamant una migració temporal a Catalunya Ràdio, Google (i Twitter) en són testimonis.

Twitter són moltes coses, però destacaria una per damunt de les altres: és un mitjà de comunicació i d’informació personal, permanentment multidireccional. Cosa que ni la tele, ni la ràdio, ni la premsa i fins i tot ni els mitjans digitals són.

La popularització no està exempta de problemes, i és cert que el nivell de soroll de Twitter ha augment considerablement, de la ma de l’entrada al servei de seguidors de la Belen Esteban. La cara i la creu.

En el cas de mossegalapoma, el resum matinal de notícies que portem fent, des d’abans de l’estiu, és un dels punts més valorats per vosaltres i també, sumant en conjunt d’hores dedicades, el que més temps ens ha ocupat i ens ocupa.

Vull destacar també la feina d’en Cesc Padrós al Twitter de mossegalapoma. Les notícies, ofertes i novetats en jocs i temes relacionats les manté ell de forma contínua generant molts RT’s per part vostra.

Twitter, i en certa mesura també el podcast, ha modificat molt la forma com fem servir el bloc, com escrivim articles. La freqüència de publicació ha baixat i s’ha centrat més en articles de contingut, explicacions tècniques, trucs o informacions internes. Les notícies o temes d’informació general van a Twitter.

Des del punt de vista de la informació Twitter és un altaveu amb diàleg, però generalment no és el lloc inicial on es genera el contingut. L’opinió extensa i l’inici de la reflexió continua creant-se en primer terme, en format articles, als blogs i a les webs dels mitjans.

Per altra banda Twitter té una altra virtut: la de castigar el “autobombo” i rebutjar als pesats. A polítics (persones reals o encara pitjor, persones “preteses”) i algunes empreses se’ls hi ha vist el llautó.

La manca d’autenticitat té un alt descrèdit en el món de la piulada. No entenc com hi ha polítics que el seu Twitter el porta en exclusiva l’equip de comunicació o empreses que tenen bec però no orelles (mai escolten, ni informen d’altres, ni dialoguen o fan RT). Aquestes pràctiques condemnen al fracàs a qui les fa.

Facebook

Facebook

Els qui em coneixen saben que no m’agrada Facebook. Tinc un defecte de fabricació poc comú en aquest país: no sóc gens tafaner de la privacitat dels altres.

No puc evitar que cada cop que veig la pantalla amb la blavosa “F” al navegador se m’encenguin els llums d’alarma i una “veu interior” em digui “Tomàs, estàs perdent el temps“. I en època de crisi el temps te forma de bitllets de 50 euros.

Als meus alumnes, molts en recerca de feina, els hi dic que si volen provar les xarxes socials intentin invertir 1 minut a Linkedin de cada 20 que hi dediquen a Facebook i que, transcorregut 1 any, analitzin l’experiència per ells mateixos.

És cert que a Internet no hi han màximes generalitzables. Facebook també pot tenir les seves coses bones (si saps prendre el màxim control de la teva privacitat) i Linkedin tampoc és cap garantia que trobis feina (en algun lloc vaig llegir, i hi estic d’acord, que a Linkedin cal registrar-se, omplir les dades curriculars, subscriure’s a grups d’interès i crear la teva xarxa de relacions, molt abans que et quedis sense feina, si vols que et serveixi per alguna cosa)

Apple

App Store

Des que no tinc moto i em toca moure’m per Barcelona amb transport públic estic sorprès de la quantitat d’iPhones que corren per la ciutat.

Si voleu una altra anècdota personal, enguany en el dinar de Nadal el meu iPad no era l’únic a la taula, el fill d’uns amics de la família que van venir de visita, portava un “slideshow” amb les fotografies “vintage” de quan passàvem les vacances d’adolescents a l’Alt Bergadà.

És cert, s’han venut molts iPhones i iPads enguany. Tan cert com que hi ha altres terminals millors que l’iPhone i que, possiblement, al CES 2011 comencem a veure tablets més avançades que l’iPad (veurem però a quins preus).

Malgrat tot la pedra filosofal d’Apple enguany no ha estat el hardware, el fet diferencial d’Apple és l’App Store.

I ho és no només pels usuaris, ho és pels desenvolupadors. Els qui desenvolupen aplicacions gratuïtes tenen la més gran plataforma per fer-se “visibles”, prou àmplia per que beneficis indirectes sobre publicitat i branding justifiquin amb escreix la inversió.

Pels qui desenvolupen aplicacions de pagament és, a poc èxit que tinguin, un gran negoci, estable, amb les regles de joc clares, concentrat i amb el mapa de creixement exponencial.

Ara per ara cap altra plataforma dóna als desenvolupadors aquesta experiència. La gent de Technmarketing publicava abans d’ahir una entrevista amb Peter Vesterbacka creador del joc “Angry Birds”, un fenomen en tota regla nascut a Apple i portat a la resta de plataformes, on explicava la diferència entre iOS, Android, Nokia i Palm/HP.

Delicious i Diigo

Diigo

Ja hi havia hagut rumors sovint però el que ha passat aquests darrers dies amb Yahoo, propietari de Delicious, amb aquest servei de compartició de bookmarks, marcadors o favorits no te nom. Que si ara el tanco, que si ara no, que si ara desmenteixo…

Per a mi és vital aquest servei. Necessito desar, classificar i compartir enllaços a informació en molts àmbits del meu dia a dia personal i professional.

Malgrat Delicious digui al seu blog que no hi ha raó pel pànic he decidit migrar a Diigo. Una aposta amb interrogants però amb funcionalitat interessant, com és el nou grup creat per a compartir enllaços entre els mosseguis que es vulguin apuntar.