Un comença inevitablement tirant fotografies en plan point & *shoot (apuntar i disparar), un veu alguna cosa ho enquadra en el centre del visor i li dóna al shutter. Però tard o d’hora això comença a ser avorrit, no progresses. Llavors un veu fotografies increibles en llocs com flickr i es pregunta : perquè aquest tio aconsegueix aquestes fotos amb les quals jo ni puc somiar ?

Primera hipòtesi: té millor equip.

Però a mesura que gastes diners en megapixels i vidre aquesta hipòtesi deixa de tenir validesa. A Flickr hom veu grans fotos i les metadades em diuen  que han usat camares equivalents i fins i tot tecnicament inferiors a les que uso (A saber: Canon PowerShot Pro 1 i Canon EOS 400D).

Segona hipotesis: el tio domina la tècnica i jo no.

Però a poc a poc, a força de llegir i preguntar i escoltar podcasts, un comença a comprendre coses com el concepte d’Apertura, Exposició, Profunditat de camp, Histogrames, Temperatura de llum i fins a ho arriba a aplicar. Llavors, a poc a poc, la segona hipòtesi es descarta. La primera no es descarta realment mai, perquè … cony: Vull Una Cànon EOS 5D Mark II!!! (El problema és pagar-la, clar)

Tercera hipòtesi: Aquest tio viatja més que jo.

En el meu cas, això és dificil (siguem honests i vacilons :p ) encara que possible si un es fica amb fotografs de Lonely Planet i similars. Però tampoc és motiu. Fa uns mesos vaig estar en un seminari on el fotograf ens va ensenyar un treball realitzat en un poble costaner que es a 40 minuts de casa meva. No cal viatjar per a treure grans fotos. Encara que sigui guay, ajudi i motivi.

Després un veu projectes  realitzats amb càmeres de mòbils, sobre escenes quotidianes i sense postprocessat. I un es diu… la salsa de ser en una altra banda. La tècnica, l’equip, l’escenari són d’agrair, però l’art aquesta en altra part.

La meva millor hipòtesi fins a ara: La forma de veure el món.

La bellesa, la lletjor es troba a l’ull de l’observador que sap mirar( en angles sona molt millor “the eye of the beholder” i és el titol d’un espisodi de Star Trek!). Per a treure fotos millors o pitjors però distintes: un ha de canviar el seu punt de vista. Veure lo gran, lo petit, veure des de dalt, des de baix, tort, des de fora i cap a dintre. I un s’adóna que hi ha moltes formes de veure el món i que en gairebé qualsevol escenari hi ha una gran fotografia que crear. La fotografia la crea el fotografia amb la seva visió.

Això s’aplica a la fotografia i al dia a dia. Groucho Marx va dir :

Aquests són els meus principis, si no li agraden tinc altres.

Podriams dir: si no t’agrada/avorreix/odies el que veus, busca altre enquadrament.

I després, per a més inri, cada enquadrament es veu afectat per la qualitat de la llum… però aquest és altre tema, com el blanc i negre.

Tweet