Papyre 6.1: tinta digital que no sap anar més enllà

Publicat per Ludo el 4 nov 2009 a Altres | 16 comentaris

He tornat de la Moodlemoot amb un regalet sota el braç. Si els estereotips diuen que a les senyoretes els agrada que els regalin: bombons, joies i flors (en aquest ordre ), als Geeks irreductibles com jo ens agraden els gadgets. I en aquest sentit l’organització de la Moot ha encertat regalant-nos als ponents un Papyre 6.1.

Ja fa temps que tenia en el meu radar la tecnologia e-ink (o tinta digital) que ha facilitat l’aparició d’una primera generació de lectors portables.

E-ink consisteix en una pantalla sense retroil·luminació ni parpelleig (ergo, no cansa la vista), amb resolucions acceptables (en el cas del Papyre 6/1 800×600 en una pantalla de 6″) a molt bones (que són a altres dispositius), de moment monocromàtiques (4 nivells de gris) que només consumeix energia quan canvia d’estat. Una tecnologia dissenyada per a crear dispositius portàtils per a la lectura. O sía, els que s’anomenen ebook-readers. Nom que a mi no em sembla encertat ja que se m’acudeixen molts usos per a aquests dispositius.

Papyre 6/1 munta una varietat de Linux, suporta diversos formats de llibre digital, incloent un parser bastant correcte d’Adobe PDF. El darrer per a mi ja el converteix en un gadget millor que l’Amazon Kindle, que només dóna suport-experimental-per PDF mitjançant l’enviament de l’arxiu a un compte de correu en servidors d’Amazon. L’únic error evident del lector de PDF és que no es manega bé amb els documents multicolumna (per exemple articles en revistes de recerca) i no permet fer zoom més enllà de la vista completa de DIN A4 en una pantalla de 6″ : ( . La resta de documents que he provat – llibres d’Oreilly, impressions de pàgines web i algun altre document – han estat bastant llegibles quan he trobat el nivell de zoom adequat.

El parato ve amb un lector de targetes SD i una memòria interna de 1/2 Giga. Es carrega i es connecta al Mac o PC via USB 1.1 (és a dir leeent). La bateria té una durada molt MOLT llarga – a causa de la naturalesa de la pantalla i-ink.

Bé amics aquí s’acaben les virtuts de l’invent: Un atuell lleuger, amb bateria de llarga durada que permet llegir documents, veure fotos en monocrom i – ¿? – Escoltar MP3. I a partir d’aquí és quan s’acaba l’excitació i comença el desencant:

Usabilitat.

El Papyre no està dissenyat per algú que hagi treballat a Apple – encara que sembli lleugerament al Newton. Els dissenyadors del Papyre han considerat que el model d’aplicació activat per tecles de funció mereix ser ressuscitat! Ara a 2009! Quins campions! El Papyre té 15 botons: Encès (a dalt), Avança-Retrocedeix (al lateral), 10 botons amb números (¿?¿) i un botó estrany que posa OK (OK??) I un botó amb fletxa que suggereix “DESFER”.

L’ús del dispositiu és maldestre i anti-intuitiu, com no he vist des dels reproductors MP3 d’abans de l’iPod. Us poso uns exemples:

• Per a canviar del disc SD a la memòria interna: s’ha de prémer OK, esperar un menú que surt en 2 segons i buscar la cinquena opció de la llista.
• Si  voleu canviar coses com l’idioma o els beeps que sonen quan prems tecles, millor que no reinicieu mai l’aparell ja que les opcions es perden!
• Quan es llegeix en format apaïsat la fletxa cap avall en realitat tira el text cap amunt.
• El trasto ve carregat amb 400 llibres de domini públic – entre els quals es troba “Conan el Cimmeri”! Gràcies!
• Però, no us ho perdeu: els llibres vénen en una sola carpeta!, tenint en compte que només hi ha 10 elements per pantalla a la vegada i que el canvi de pàgina triga uns quants segons (la cosa ha millorat una mica quan li he posat una SD més ràpida), un es pot tornar boig per trobar un llibre en concret . De debò els dissenyadors d’aquest trasto l’han utilitzat alguna vegada?
• Bookmarks: hi ha un sistema kafkià de bookmarking. Visca! Però compte: només pots crear 5 bookmarks per arxiu. El meu amic Pigui esta llegint “Els pilars de la terra” al seu Papyre. Estarà encantat amb aquesta limitació de 5, !!! 5!!!! boomarks.

Funcionalitat??

Ep, no cal ser enginyer per imaginar que l’usuari desitgi fer cerques de documents. Cerques en els documents. Seguir els links dels PDF’s, fer anotacions. Modes de cercar i examinar la informació … no se , donar-li utilitat a l’invent.

Llavors un topa amb la publicitat del Nook i mira el seu preu (inferior al Papyre al canvi), i dono les gràcies que es tracti d’un regal.

Una darrera reflexió:

A la web de Grammatica hi ha un vídeo del seu “presi” en el qual conte la seva motivació per crear el Papyre i visió de les coses.

Atès al que diu i explica, tinc certa idea de perquè s’han quedat tan a mitges amb aquest producte.

PS. Per postres distribueixen les actualitzacions de firmware via rapidshare, és patètic!

Imatge miniatura portada via Xataka