mossegalapoma podcast 55
L’UPC School patrocina aquest episodi de mossegalapoma.
Podcast 55
Primer podcast de l’any 2010! Ja teníem ganes de reprendre les emissions quinzenals avui en un podcast de format clàssic en el que comptem amb Miquel Labòria del BAC per parlar de temes macaires i on en Ruby repassa drets i deures dels autors i els negocis culturals.
Amb el Marc parlem les raons de fons de la pressió que està fent Google al Govern Xinès i acabem recollint totes les vostres propostes mosseguis.
Contiguts en detall (shownotes):
Notícies macaires amb Miquel Labòria
- Què prepara Apple per l’event del 26-28 de Gener a Yerba Buena.
- iTablet, lectors, etc.
- Com va anar la trobada macaire d’aquest Desembre
- La instal·lació del lector de DNI electrònic en els Mac
- iPhone 4G per l’estiu? i Google Nexus One
- Si hi ha Keynote es farà seguiment en directe.
- Reflexionem sobre el podcast i el bloc
- La presència de convidats al podcast
Participació d’en Ruby
- Reflexió sobre els autors i els drets
- El problema de les empreses
- La cultura a la xarxa
- L’accés als continguts i el canvi de paradigma del productor
La “ludoteca” amb el papa Ludo
- L’aplicació Labor Mate per comptar contraccions
- Google amenaça amb marxar de la Xina
- Atacs del Govern Xinés a Google
- A internet no hi ha correu xifrat – Google afegeix HTTPS al Gmail “online”
- La supressió d’informació a Xina
- CES Las Vegas 2010
- Telèfons Mòbils: Google vs Apple
- 3D a les televisions
- Tecnologia 4X (4*HD) a les televisions
- La conducció de vehicles automàtica
- Tenir un bebito a la família
Propostes mosseguis
Envia’ns la teva Proposta Mossegui!
Recordeu que tenim sempre un Google Wave per que aporteu idees de cara al proper episodi del podcast. Si vols participar en el proper capítol o necessites una invitació de Google Wave deixa un comentari.
(Ludo): Kindle DX sí o no.
(Ludo): Dormir 8 hores seguides
(Aitor/Izinu): Web d’entrades al telèfon mòbil: Tick2Go
(Ivan): Un dubte: és recomenable “Time Machine”? L’Esther diu que sí. En Jaume és esceptit. Parlem-ne.
(Ruby) Hi haurà un mac mini portàtil? Serà millor esperar al TabletMAC o compro un Portàtil-Pro?
(Ruby) Si em compro també un mini-Laptop… quin sistema Linux és recomenable intal·lar-me?
(Ruby) Tinc ganes de coneixer aternatives d’edició-composició de vídeo amb software lliure… teniu algun sugeriment…?
(Joan Ramon): Escolteu el seu grup BIG JAMBOREE. Tast de la nostra música dins de la nostra web,es pot escoltar una canço del que serà proximament el darrer disc.
(Marta): Kindle, quins podcasts en català escolteu, quin corrector català feu servir a l’Office de Mac.
MINUTS MUSICALS
De forma excepcional, la música d’aquest episodi prové del recopilatori “cultura lliure.cat” publicat per enderrock on els artistes van cedir les cançons sota llicència Creative Commons.
A l’enllaç anterior podeu escoltar les cançons i també descarregar-les.
Subscripcions als Podcasts:
17 Comentaris
Leave a Reply
SUBSCRIU-TE AL PODCAST
Patrocinadors
Darrers Comentaris
Tomàs ha comentat a: mossegalapoma podcast 110 – iPad – Android
Pol Borrellas ha comentat a: mossegalapoma podcast 110 – iPad – Android
Toni ha comentat a: mossegalapoma podcast 116 – Pepet i l’Etern Retorn – VadeJocs
Translator
 |  |  |  |  |  |  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Guies
Aplicacions per iPad
Com alliberar l''iPhone
Recull recursos per l''AppleTV
Aprendre Podcàsting (Pills)
Tutorial WordPress Pràctic
Crear Podcast amb Mac
Creant una Xarxa domèstica
Discs durs
mossegalapoma.cat 2007-2012. Aquesta obra està subjecta a una llicència de reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 de Creative Commons.
–Time Machine– No es que en sigui esceptic, és que justament quant em va cascar el sistema i m’hauria anat bé, no tenia cap CD per arrencar el sistema i restaurar.
– Office al mac– No useu MSOffice.
Hi ha un tutorial per instal·lar el SO en un mexero USB. T’hagués anat molt bé
Jo tinc una còpia del disc de Snow Leopard en una partició d’un HD Extern. El tinc per a emergències doncs és sempre més ràpid tirar de HD que del DVD.
ja se q preprar apple pel proper dia 26….. una paella popular…
Em sembla a mi que, si és per l’Steve Jobs, serà paella exclusiva de verdures
Tranquil Tomàs, al lloc on anem a fer les paelles amb el Marc en tenen d’arros negre, de marisc, carn, verdura o del que tu vulguis
.
Acompanyat amb una mica de “pescadito frito” i un lambruscu, per postres una mica de “coca de llavaneres” i si pot ser una mica de solet… un dia magnífic!
come see our latest creation, ja eta cuasi cuasi ja esta….
Per un arrós negre el que sigui, però per Sant Jobs, no l’espatllem amb aquesta merda dels lambruscos… Un bon vi d’Alella o del Penedès o un picapoll de Manresa cony!
Escoltat!
Per molt que m’ho expliquin, trobo espectacular el control que tenen de la xarxa a la Xina. I mira, si Google els fot castanyot, igual comencen a modular una mica la manera de pensar.
Office al mac? L’iWork no me l’ha fet enyorar gens, i això que no me n’he sortit d’instal·lar el cocoaspell en català!
Salut, fins la propera!
Jo de moment n’estic molt content de l’iWork, crec que vaig fer bona compra.
Tot i ensenyar Word, Excel i Powerpoint, sóc un admirador i usuari de l’iWork.
Guanya gairebé tot per golejada, especialment Keynote. On Microsoft es fa valer, però, és amb l’Excel.
estic d’acord, en l’Excel, potser perq es el q millor conec, esta molt pel devant dels altres, de fet amb aquest programa es on m’he trobat amb incompatibilitats tant amb iwork com amb ofimatica lliure, ara be, si tampoc necesites fer flipades conctenant formules, el iwork serveix perfectament
Us trasllado el text-discurs que vaig llegir per no perdre el fil del que volia dir… ja que el tema és molt extens i facilmant podem anar-nos per les branques…
Us animo a traslladar (del Wave) i a dibuixar aquestes branques en els comentaris del Podcast.
******* Sobre els DRETS i Deures dels Autors i els Negocis Culturals: *******
El gran problema que veig en el mercat tecnològic i cultural és la opacitat informativa, la manipulació dels conceptes i les mentides que, lluny de contribuir al progrés, generen analfabetisme i confusió.
Per una banda tenim el negoci de les noves tecnologies de la comunicació.
Però per l’altre, i ben relacionades entre si, tenim les diferents disciplines creatives com la literatura, la pintura, la música, el cinema, els reportatges i documentals, els programes televisius, els espais escènics i l’anell que els conté tots, Internet.
El mercat no evoluciona amb sintonia amb els usuaris, no respon ni a totes les necessitats ni a tots els col·lectius per molt o poc representatius que aquests siguin de la societat.
Les empreses, sobretot les tecnològiques, juguen amb el llenguatge, venen fum i competeixen entre si afavorint el lent progrés que acaba pagant el consumidor. Ens ofereixen la merda exclusiva com si fos imprescindible, creant dependència i aprofitant-se del control del sistema per molt que aquest sigui o no sostenible. La majoria d’empreses vol rentabilitat sense considerar la obligació moral, el retorn i la responsabilitat social.
La llei no protegeix als autors i als consumidors més enllà dels interessos del lliure mercat, que no es basa en les diferents sensibilitats, sinó en la majoritària, en la economicament més sucosa, en el monopoli dels més poderosos, dels més coneguts, dels més comercials.
El nou context comunicatiu afavoreix que tots siguem creadors. El mercat s’ha de democratitzar i la llei ens ha de protegir a tots sense considerar si sóm o no d’interès general.
L’alt cost de la telefonia i de la connexió a la xarxa global, juntament amb els impostos sobre la cultura, donen arguments per legitimitzar l’intercanvi de documents; però ningú respon a la pregunta de… “a on van a parar els diners”.
Aquest problema de transparència també es trasllada a la construcció d’espais de cultura lliure com Series Yonkis que intenten donar resposta a la demanda d’accés cultural. Les seves debilitats fan trontollar el sistema obert en el que es basen i tampoc s’anticipen a les necessitats dels consumidors.
On està la catalogació i la informació detallada dels productes comercials?
Perquè no senyalen els productes registrats amb CreativeCommons, CopyLeft, SaveCreative i altres registres lliures?
Haurien d’ofererir una gestió eficaç dels continguts amb la idea de poder-hi vincular arxius personals compartits via Megaupload però sobretot connectar-ho amb el mercat i oferir els formats físics com el DVD, el BlueRay i tots aquells productes associats a la cultura.
Poden vendre samarretes però demostrant que no és un lucre il·lícit ja que una part de cada venda va a parar als creadors del producte original. No es pot omplir la web de publicitat enganyosa i defensar el P2P.
La idea seria poder registrar-se per controlar allò que s’ha vist, puntuar-ho, comentar-ho i compartir-ho. Es podrien agrupar aquests referents culturals amb criteris personals a través de llistes flexibles i fugir de la catalogació arcaica dels gèneres cinematogràgics. I el sistema, amb tots els moviments personals, et podria suggerir nous productes, promocionar els formats de culte i permetre la generació d’empreses relacionades. També es pot aplicar a la música, a la pintura, a la literatura,…agrupant-ho tot en un sistema de referents i fragments accessibles.
Un canvi de paradigma pot propiciar els continguts educatius relacionats amb la cultura, la reflexió d’alt nivell i la participació ciutadana.
Però és millor mantenir la gent en la ignorància i seguir venent fum, cobrar per tot i no permetre que qui menys té pugui entrar en el sistema.
Per recomanació teva Ruby penjo el que he escrit al wave, ja demane disculpes per les faltes d’ortografia, porto molt fora, 7 anys sense escriure ni llegir en català casi, no tinc corrector de català, així que es prou normal que posi “y” i no pas “i” sense adonarme, o accents tancats en les a, quan son tots oberts.
També vull dir que no pretenc ferir a ningú amb aquestes opinions, l’últim cop que vaig escriure la opinió aquí en Madrid em van dir de tot, va ser el meu primer any, obligat en novatades, vaig ser sincer i no vaig sortir molt ben parat.
He escoltat aquest últim podcast que heu fet.
Volia comentar referent als drets d’autors, que en aquest país no veuen que la tecnologia ha fet que el món canvie molt rápid i la lley hauria de ser més dinàmica per adaptarse a una realitat actual i no a una de fa 100 anys, que son molts anys i la realitat actual es totalment diferent.
Una altra cosa, m’agradaria donarli la raó al Tomas amb que estem consumint productes amb copiright, però m’agradaria fer una puntualització, quan jo estudiaba economia, deian que la economia lliure fa que el producte trobe el preu correcte per adaptarse al client, si el client està disposat a pagar 20 euros per un cd de música este seria el preu. Actualment crec que la pirateria es una forma de mostrar que els preus actuals de músicia, video, … no son els correctes, tendes com iTunes triunfen perquè els preus son asequibles, encara em pareixen cars, pero es més baix que els actuals CD. Avans em costaba 2000 pesetes un Cd de música, ara no els trobo més barats que 24 euros que son 4000 de les antigues pesetes, tot això per música moderna i actual clar. S’ha doblat el preu, jo no crec que els sous hagin pujat tant com perquè es pugui doblar el preu de productes de consum com es el menjar, la cultura, el telèfon,…
Com no volen perdre la cantitat desorbitant de diners ens obliguen per mitja de la SGAE a comprar el seus productes al preu que ells volen, com? tancant pàgines que ens permetin descargues. Moltes de les coses que em descargo son de EEUU que aquí no arriben, l’altre dia vaig llegir que una serie com “Caso abierto” no pot produir DVD de la serie en españa perquè li tocaría pagar una fortuna en drets d’autor perquè posen música en els seus episodis.
Coses així em crispen, ademés per exemple en Inglaterra trobem que una temporada de per exemple Friends costa 7 lliures, o se perque el meu company d’habitació s’ha comprat cuatre temporades, això crec que al canvi surt 10 euros, quant costa aquí una temporada de la majoria de les series? 40 euros. Com volen que comprem productes a aquest preu? Jo per 10 euros està clar que preferiria tenir-ho original, ven conservat i amb idiomes extres i com s’ha realitazat la serie, película.
Se que he posat molta parrafada però m’encanta que un país que guanya de jornal base més que molt espanyol, resulta que tenen 4 cops més barats películes i series, inclús els llibres son avegades molt més asequibles.
Aquí la llei empara les grans empreses que no volen perdre el negoci i no volen adaptarse a la realitat actual i oferint el producte com volen ells no com vol el usuari / comprador que es el que marca la pauta del que vol comprar o no, i si creu que el preu es adecuat per al que compra.
Empreses que s’adapten al que vol l’usuari son els que triunfen si consegueixen no caure en atacs de empreses més grans que no els interesa perdre aquesta situació de ventatja.
Sol m’agradaria que el nostre govern no es posés en protegir a empreses com les discogràfiques, cinema espanyol, si no saben adaptarse al que vol l’usuari que caiguen com han caigut tantes empreses que no saben fer bé la seva feina.
Mercat lliure i que sigui l’usuari qui marqui el que vol, el preu, i no a obligarnos a tragarnos el que no volem, que no ens escolten,etc.
Si jo venc algo he de mirar que vol el meu comprador no obligarlo a consumir algo que ell no vol, o es car, … perque tinc poder de bloquejar altres alternatives millors a la meva.
S’ha demostrat que si hi ha un preu adecuat, un valor afegit a la gent no li importa gastarse els diners, però el que no farem es llençar els diners en el que vol l’estat, cinema, discogràfiques.
Per acabar posaré un exemple, crec que Avatar està demostrant que si es fa un bon producte i a la gent li agrada està disposada a pagar 10 euros per anar al cine, i ells estàn guanyant molts i molts diners. Però pagar 7 a 10 euros per una peli mala de hollywood que potser no m’agrada, no te gracia, no mereix la pena, no hi aniré potser la descargaré la miraré, no m’agradarà i la borro, o potser m’agrada i la recomane a la gent, o potser es bona però no mereix la pena pagar aquests diners per el que ofereix. Els cinemes tenen que oferir altres alternatives, millors películes i potser el 3D es una oportunitat per recuperar mercat.
Gracies, i m’agradaria saber que hi penseu vosaltres.
Primer juicio contra un sitio de enlaces P2P en España
http://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/21/navegante/1264077975.html
Moltes felicitats de nou pel podcast, de veritat. Crec que esteu agafant una embranzida molt guapa aquesta temporada.
Tinc algunes coses a comentar sobre els temes del podcast; espero no fer-me pesat si m’enrotllo massa.
**TEMA DRETS AUTOR**
Personalment, el tema dels drets d’autor és una cosa que em treu de polleguera. Estic vinculat al món de la ràdio, he format part d’un col.lectiu musical, i estic en una banda, i us ben juro que he viscut situacions i accions absurdes promogudes per aquesta societat que “teòricament” vetlla pels drets d’autor, demostrant que la seva única finalitat és merament de recaptació; i punt, no hi ha més. I com a empresa privada que són, dubto que poguèssin fer el que estàn fent, encara que els empari la llei. Però si la darrera notícia de fer pagar un cànon de 6 euros mensuals a les perruqueries per posar la ràdio ratlla l’absurditat!!!!, és insultant!!!. Perquè els promotors de concerts han de donar un 10% del taquillatge a aquesta societat, quan en molts altres països d’Europa no arriba al 3%??
Després em fan gràcia aquests informes de la devallada de la venta de CD’s o de música física a causa de les descàrregues “il.legals” (quan jurídicament s’ha dit que descarregar-se música (p.e.) no és il.legal, oi??); els més veterans que em contestin aquesta pregunta: en l’època del vinil, quans discs grabats en cinta hi havia corrent pels puestus i per les cases i per les motxilles dels que èrem adolescents???…, no era això una mena de P2P entre la joventut aleshores???. No fotem…., que la persona que es baixa 4 discs tampoc els compraria al preu que estan, quan l’increment del preu d’un compacte, que curiosament amb el pas del temps i de la millora tecnològica s’abarateix el cost de producció, no va a la baixa, ans el contrari.
Ara bé, aquests informes no diuen com creix la demanda dels serveis de música en streaming de la xarxa, de com la gent utilitza iTunes per comprar contingut musical, de com molts usuaris adquireixen compactes a Amazon i altres plataformes de venda on-line per trobar-los millor de preu, de com moltes empreses de fora no poden i no volen vendre els seus productes al nostre païs perquè han de pagar el cànon fuckin-digital imposat per la societat aquella…., no, tot això no és diu. Ni tampoc es diu si realment els autors reben la part que els hi pertoca de totes aquestes recaptacions.
La mentalitat d’aquesta trepa està obsoleta. Estic totalment d’acord amb en Tomás, els culpables som nosaltres. Si la majoria d’oïents optessim per consumir música lliure, otro gallo cantaría.
**TEMA SOFT LLIURE EDICIÓ VIDEO**
Crec que era en Ruby que comentava alternatives amb soft lliure per a edició de video. Jo només en conec dues que corrin sobre plataforma Linux, que són Cinelerra (http://cinelerra.org/) i Kino (http://www.kinodv.org/). Les he vist però no hi he treballat. Hi ha una versió d’Ubuntu enfocada a la creació multimèdia, com és l’Ubuntu Studio (http://ubuntustudio.org/).
**TEMA 3D EN LES TV**
.
És el nou salt tecnològic per a caure de ple en el consumisme. Ara hi haurà TV en 3D, després s’hi acoplaran els jocs i per jugar i veure la TV en 3D necessitaràs adquirir unes ulleres, i cada marca farà les seves pròpies ulleres per a 3D, unes més sencilles, altres amb auriculars, unes tindran “blutuz” i altres faran crispetes mentres mires la peli…….. I ja tenim la roda engegada de nou…
Bé, perdoneu si he fotut massa rotllo.
Salutacions a tots!!!!
Seasky, Ivan, Ruby, cada cop us sembleu més als personatges de “The Big Band Theory” ho sabeu oi?