La Bressola, més que una escola a la Catalunya Nord
Des de 1976 La Bressola, nascuda pel voluntarisme d’uns quants, ja és una realitat consolidada i professionalitzada a la Catalunya Nord, i és un exemple de model de prestigi i de constància.
El vídeo, que ens va fer arribar en Miquel Rovira fa uns dies, el volia compartir amb tots els #mossegui.
Per cert, els “nins i nines” de 6 a 10 anys van enregistrar un disc amb cançons infantils l’any 1996 que el teniu disponible per descàrrega.
4 Comentaris
Leave a Reply
SUBSCRIU-TE AL PODCAST
Patrocinadors
Darrers Comentaris
Tomàs ha comentat a: mossegalapoma podcast 110 – iPad – Android
Pol Borrellas ha comentat a: mossegalapoma podcast 110 – iPad – Android
Toni ha comentat a: mossegalapoma podcast 116 – Pepet i l’Etern Retorn – VadeJocs
Translator
 |  |  |  |  |  |  | |||||||||||||||||||||||||||||||||||
Guies
Aplicacions per iPad
Com alliberar l''iPhone
Recull recursos per l''AppleTV
Aprendre Podcàsting (Pills)
Tutorial WordPress Pràctic
Crear Podcast amb Mac
Creant una Xarxa domèstica
Discs dursDISCLAIMER:
Tots els comentaris d'aquesta publicació estan moderats i s'esborraran, a criteri de l'administrador, si es consideren ofensius, propagandístics o no relacionats amb el tema o article on es facin.
Cada autor és responsable únic del text dels seus articles i cada usuari ho és dels seus comentaris. A tal efecte es conserven les dades d'identificació per possibles derivacions legals
mossegalapoma.cat 2007-2012. Aquesta obra està subjecta a una llicència de reconeixement-No comercial-Compartir Igual 3.0 de Creative Commons.
Tomàs, punyeterooooo
Projectes com el de La Bressola sempre m’han semblat interessantíssims, i ara que ho estic vivint de primera mà (no estic a La Bressola, visc a Perpignan de manera temporal) ho veig com a MOLT necessari, no tant pel tema de la qualitat educativa o el mètode emprat —que no discuteixo, sinó que quasi aplaudeixo— sinó pel tema de promoció de l’ús del català.
A Perpignan la cosa és clamorosa. Senyeres folklòriques, noms de carrers (i un munt d’altres coses) escrits en els dos idiomes, etc. però gent parlant en català, capaç de mantenir una conversa en català? De moment els compto amb els dits d’una mà, i la majoria pertanyen a grups socials molt determinats. França va fer una gran feina a l’hora d’escombrar el català d’aquest territori. Fora de Perpinyà, però, la cosa no és tan espantosa. Quan tingui temps de visitar els poblets de per aquí, ja us seguiré informant
Salut!
Jo també penso que són projectes molt interessants i difícils de tirar endavant basats, segur, en l’esforç personal i passió de molta gent (a banda d’ajudes del Govern, clar).
L’Estat francès ja sabem com funciona.
Estaria bé si trobes algú de la Bressola i volgués participar en el podcast via Skype no?
Això si que és un video ben parit!! M’agrada molt la Veu en Off. Les imatges són molt ilustratives. El recurs de la pissarra molt encertat.
La verticalitat és un concepte molt interessant amb l’esperit de cooperació entre alumnes.
No parlen gaire del model educatiu, perquè el vídeo està orientat a l’utilització de l’idioma.
Com de bò seria a les escoles de Catalunya una orientació multilingüe ensenyant Català, Castellà, Anglès i Francès.
La necessitat de multilingüisme real és a tot arreu, lluny estem d’Holanda, per exemple, on a qualsevol lloc, botiga, carrer, mercat, des dels més petits als de més edat, tothom pot mantenir una conversa en anglès. Catalunya ha de caminar cap aquí JA! És molt urgent