Blog iPhone Històries de l’iPhone

Històries de l’iPhone

Publicat per Tomàs el 23 mar 2009 a iPhone | 8 comentaris

LifeScan

Quan l’altre dia, en el seguiment improvisat i conjunt que vàrem fer de la keynote de presentació del nou S.O. 3.0 de l’iPhone, quan es van succeir tota la bateria de demostracions, més d’un a la nostra sala de seguiment es queixava de que tot allò era avorrit i que era una sobirana pèrdua de temps.

No va ser una reacció exclusiva de la nostra sala, a Cupertino i a molts altres llocs va passar el mateix.

jo he vingut aquí per a que m’expliquin el copy&paste i el Bluetooth!!

És un fet que la immensa majoria de nosaltres, més tard o més aviat (esperem que tard) en el transcórrer de la vida patirem una malaltia crònica o degenerativa.

El fet que l’esperança de vida s’allargui en el món occidental va directament lligat a l’afirmació anterior.

Molts però, veuen això com un fet llunyà. Tenen la sort de ser joves i/o no patir d’asma o diabetis, per posar uns exemples.

L’avantatge a occident és que moltes de les malalties cròniques, amb medicació, control i disciplina, no condueixen a la mort immediata (estat al qual tots arribarem en el 100% dels casos en un futur), si no que es poden sobreportar permetent un dia a dia normal, però controlat.

Per a aquestes persones, infants, joves, adults o grans, que ja tenen una malaltia crònica la qual els obliga a controlar-se contínuament, la demostració que es va fer a la keynote, per exemple, sobre la integració amb els mesuradors dels nivells de glucosa en sang per a malats de diabetis, no és quelcom avorrit. És una esperança i una bona notícia. És quelcom que alleugereix l’estricta disciplina diària augmentant petits graus de llibertat personal.

Amy Tenderich ronda els 40 anys, periodista, experta en comunicació i mare, viu a San Francisco. Al Maig de 2003 va ser diagnosticada de diabetis tipus 1, i a partir d’aquell moment va entrar a formar part dels milions i milions de malalts crònics d’aquest món que han de dur una vida plena, amb sentit, però disciplinada.

Amy va decidir viure la vida i, entre moltes altres coses noves que va decidir fer, va començar a escriure un bloc sobre la seva malaltia: Diabetes Mine, i com ajudar als demés malalts a portar-ho millor.

El 9 d’Abril de 2007 se li va ocórrer escriure una entrada al seu bloc per celebrar els 100 milions d’iPods venuts per Apple (molts menys, per cert, que malalts d’alguna malaltia crònica hi ha en el món) i, aprofitar l’avinentesa per redactar una carta oberta a l’Steve Jobs instant-li, si ho tenia a bé, que s’impliqués d’alguna forma en alleugerir l’estricte dia a dia dels malalts diabètics.

Aquella entrada del modest bloc de l’Amy va ser recollida dies més tard per en Michael Arrington, de TechCrunch, un dels blocs més llegits arreu en el món de la tecnologia.

Qui sap si en en Michael és també un d’aquests afectats per alguna malaltia crònica o, senzillament, un ser humà amb la suficient sensibilitat per a gaudir d’empatia.

El cas és que ho va publicar i, amb el trampolí que suposava l’audiència de TechCrunch, aquella carta oberta de l’Amy va arribar, suposem, algun matí al RSS News de l’Steve Jobs mentre esmorzava un esmorzar controlat, com són de controlats tots els àpats de malats que han superat un càncer pancreàtic.

A l’Steve Jobs no cal que li expliquin que és una malaltia crònica, no li cal empatia per comprendre-ho, la viu a diari.

El que sí va tenir l’Steve Jobs, suposem a la vista dels resultats de l’avorrida demo de l’altre dia, és la sensibilitat suficient per a signar un paper que permetés encetar una nova línia de treball o recerca en la integració de l’iPhone amb els dispositius mèdics en general, i amb el mesurador de glucosa per a malalts diabètics, en particular.

A partir del Juny, en aquest món occidental farcit de malalts crònics i alguna persona sensible, algú en algun lloc podrà disposar d’un dispositiu que faci el seu dia a dia més senzill i suportable i permetrà guanyar una mica, no gaire, de més llibertat personal.

Històries de l’iPhone.

Fonts: AppleInsider.

8 Comentaris

dani
23 març 2009

la veritat q en el camp de la medecina en particular i en el de recollida de dades en general, s’obra una gran porta.

per altre banda, no estic segur q els 100% arribarem a palmar-la en un futur, ho dic tenint en compte que en aquest moments son vius mes de la meitat dels éssers humans q han existit mai. dada curiosa difícil de creure a primera lectura peró certa, tant com q el dia q facin un estudi de quanta gent s’ha mort i prenia cafè amb llet pel matí, el prohibiran al moment.

reply
allau
23 març 2009

Com a mena de malalt crònic que sóc, és encoratjador que no tots els gadgets que s’afegeixen a les nostres joguines siguin del gènere “xorrada”.

reply
ignasi
24 març 2009

Excel·lent entrada Tomàs

reply
Roger - Dreadful
24 març 2009

Molt bona!

A mi em va semblar una bona keynote, per ser del sistema operatiu, però reconec que vaig pensar que hi van posar més pa que formatge (més Apps que SO). Espero que a la propera general també parlin del nou aparell (amb una càmera decent).

Encara no he vist què farà exactament l’iPhone, que no facin ja els diferents aparells especialitzats que hi han al mercat. En tot cas, esperem que sigui prou precís com perquè no el puguin boicotejar metges, venedors i fabricants dels aparells actuals…

Molt bona! : )

reply
kinderbueno45
24 març 2009

Doncs precisament, potser pel fet de ser infermer, vaig trobar que la presentació d’Ascensia Elite va ser de les mes interessants. Vaig quedar bocabadat de lo completa que era aquesta aplicació en comparació amb la gran majoria de coses xorres, per no dir paraules mes grosses que pots trobar per l’iPhone i, justament una que realment val la pena, la posin a parir.
Reconec que si no estas posat en el tema, ja sigui personal o professionalment fos un pal escoltar-la. Pero, avui dia i malauradament cada cop mes, hi ha mes persones amb malalties croniques. I precisament una que afecta a molta gent jove, no cal ser un iaio, es la Diabetis tipus I i II.
Precisament a mi em va semblar mes pal i menys util lo de les mascotes que aixo, pero com sempre, tot son necessitats.
I que consti que, jo tambe soc dels que malgrat tot, volia un firmware 3.0 com Deu mana, amb el copy-paste. Encara que tot el que vindrà, hauria d’haver vingut de fàbrica en el firmware 1.0. Espero que la resta de companyies de mobils es posin les piles i així, cada cop mes, l’iPhone sigui millor dia a dia.

reply
Joan Planas
25 març 2009

vaig sentir el mateix que @kinderbueno45 es un món de possibilitats que ajuden a tenir millor vida, per mi va ser el més interessant, copy and paste està en altres mòbils, es trist anunciar-ho com la gran cosa.

reply
Tomàs
25 març 2009

@Dani, no estem d’acord amb això del final de la vida biològica de cada ser humà

@Allau, per a tot hi ha espai, per a les coses més lleugeres i també per a les més importants.

@Ignasi, gracies

@Kinder, no sabia que eres infermer. Està clar que aquests temes et toquen si tens una relació personal (ja sigui perquè un pateixi alguna malaltia crònica o algun familiar proper) o bé hi curris. De forma professional jo tinc relació amb la Sanitat des del 1989.

@Joan Planas, home! quina “ilu” veure’t per mossegalapoma. Benvingut! Et trec sempre com a exemple de vídeo-blog en els cursos i taller de blocs i m’he quedat una mica “pallà” al veure’t per aquí. Tot un honor. Per cert, m’has fet recordar una escapada particular a Grand Canyon i a Sequoia National Park veient els teus darrers vídeos. PD: (jo tampoc vaig llegir cap guia i tampoc vaig anar preparat)

reply
allau
25 març 2009

Sí, Tomàs, a mi també m’agrada jugar, però de vegades sembla que els interessa més solucionar-nos problemes que mai no hem tingut.;-)

reply