Discs durs dedicats i en xarxa (2)

Aquesta segona entrada de disc durs dedicats i en xarxa preten ampliar informació i donar algun consell per als que comenceu a instal.lar Discs Durs externs i crear particions en els vostres MAC’s.
Per a crear particions, formatejar, etc… connecteu el Disc Dur en qüestió al vostre MAC per mitjà d’un port usb o firewire i executeu la “Utilitat de Discs” del sistema.
El primer consell important és decidir quantes particions, els seus respectius tamanys i, molt important, quin “tipus” de partició.
Consulteu l’ajuda per veure les diferents possibilitats.
El tema del “tipus” de partició és clau, per que canvis posteriors normalment esborraran el contingut, amb el que haurem de fer còpies de seguretat d’aquests, prèvies al canvi de tipus, amb la conseqüent pèrdua de temps i problemes d’espais.
Els MAC admeten la creació de diferents tipus de particions. De forma resumida direm que admet:
- MAC OS X + (HFS+)
- MS-DOS (format compatible amb Windows)
- UNIX (UFS).
A més, estem a l’espera si el nou sistema operatiu dels MAC, Leopard, en la seva versió definitiva o en un futur proper, pot admetre un nou sistema anomenat ZFS, encara més avançat que l’actual HFS.
Si només tenim MAC’s la decissió és clara. Tot HFS+ i “punto pelota”. HFS gestiona millor i de forma més segura les dades respecte al “tronat” i “antic” MS-DOS.
Però si tenim MAC’s i PC’s, o si tenim MAC’s pero fem servir windows per mitjà de Bootcamp, etc.. aleshores hem de triar el tipus de format de les particions per a evitar incompatibilitats i limitacions a l’hora de llegir, i sobre tot, d’escriure dades.
En el meu cas, que no faig servir ni Bootcamp ni emulacions, he decidit que totes les particions dels Disc Durs interns i externs propis dels MAC’s o als que només accedeixen ells, son HFS+, així evito problemes com per exemple la limitació a 4Gb en el tamany màxim de fitxers que poden gestionar les particions compatibles amb MS-DOS FAT 32, i disposo de la més gran seguretat que aporta HFS així com d’eines com la reparació de permisos i el control i avisos automàtics en casos d’errors.
Per tant, només la partició compartida del Disc Dur extern connectat a la nova estació base AIRPORT EXTREME per mitjà de USB té format MS-DOS.















Estic d’acord en què HFS es bastant millor que els sistemes de fitxers de Windows, pero de la banda de Microsoft també tens NTFS que sí et permet manipular fitxers de més de 4GB, té journaling, etc. El sistema de fitxers MS-DOS no existeix, en tot cas s’hauria de parlar de FAT32 o NTFS, que són els dos més utilitzats.
El rendiment comparat amb HFS o un ext4/reiserFS és lamentable, no obstant.
També hi ha una altra solució per tothom: formatar-lo en ext3. Hi ha un controlador ext3 tant per Windows com per OS X (i, és clar, per Linux). Així pots tenir un bon sistema de fitxers, ràpid, segur, eficient i compatible amb tots tres sistemes.
Salut!