mossegalapoma

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Nova tertúlia on comentem el nou cotxe elèctric d'en Tomàs, dels problemes derivats de les vulnerabilitats en sistemes detectades per les IA i del futur que això pot comportar. Fem possible Mossegalapoma Dona suport al podcast i escolta’ns a la teva plataforma. Sostén el podcast ↗ Compra amb el nostre enllaç ↗ Escolta a Spotify ↗ Escolta a Apple Podcasts ↗ CONTINGUT - REFERÈNCIES - ENLLAÇOS Geely E2 (EX2): és el cotxe elèctric xinès que ha encarregat en Tomàs. Té propulsió posterior i un maleter davanter, i a Europa porta bateries CATL de fins a 47 kWh, segons la Viquipèdia. Geely és el grup que també és amo de Volvo i Polestar i té smart a mitges amb Mercedes. Arribarà al gener. Consell: alta tensió i preses de terra: en Ludo no repara amplificadors de vàlvules perquè, fins i tot desendollats, poden acumular tensions mortals. En Tomàs recorda que els radioaficionats necessiten preses de terra separades: la de la casa, la dels equips de radiofreqüència i la de les antenes, que fa de parallamps. Una presa de terra s'ha de revisar i mantenir humida perquè condueixi bé. ZBE de Barcelona: veto a l'etiqueta B el 2028: el dièsel de 14 anys d'en Ludo no podrà entrar a Barcelona d'aquí a un any i mig. L'AMB ha fixat el 2028 com l'any en què els vehicles amb etiqueta B quedaran vetats a la Zona de Baixes Emissions. Programa Auto+: són les ajudes estatals per comprar un vehicle amb etiqueta CERO. Arriben fins a 4.500 euros per a un turisme de com a màxim 45.000 euros abans d'impostos, i el concessionari hi ha de sumar un descuent mínim de 1.000 euros, segons Endesa. A diferència del MOVES, no paga res per desballestar un cotxe vell. L'extra que esmenta en Tomàs són els Certificats d'Estalvi Energètic (CAE), fins a uns 1.000 euros si lliures un cotxe de combustió, segons Motor.es. Tesla Model 3, el cotxe més venut a Espanya al setembre: per primera vegada un elèctric ha liderat les vendes d'un mes a Espanya. En Ludo calcula que anar i tornar de la feina, 75 km, li costa uns 8 euros en dièsel i 1 euro en elèctric. PHP2Shell: vulnerabilitats crítiques de PHP descobertes amb IA: són els dos forats crítics del nucli de PHP que permeten executar codi al servidor sense autenticació, i van arribar fins als diaris. En Dani va haver d'actualitzar el seu servidor de casa. En Ludo explica que es van trobar amb models de llenguatge que auditen codi de manera massiva. Per a ell és una bona notícia: els forats ja hi eren, i ara trobar-los és barat. Virus Jerusalem («Viernes 13»): en Ludo el recorda com a exemple de notícia de seguretat informàtica que els mitjans repetien cada divendres 13, anys després que hagués aparegut. The Cathedral and the Bazaar (Eric S. Raymond): en Ludo en recomana la lectura. És l'assaig que va impulsar el moviment Open Source i va acostar el programari lliure a empreses com IBM o Netscape. També cita la idea de Raymond que l'única sortida és travessar aquesta tempesta de vulnerabilitats per acabar amb un programari més segur, un debat que recull InfoWorld. LiteLLM 1.107.0 compromès: en Ludo ha hagut d'ajornar una demostració pel problema de seguretat de LiteLLM. El 21 d'octubre es va publicar a PyPI una versió maliciosa que robava credencials, i cal buscar una versió segura i estable. XALOC – padró, DGT i impost de circulació: en Tomàs explica el seu bucle burocràtic per empadronar-se a la Vall d'en Bas. Un error a l'adreça («veïnat» en lloc de carretera) fa que ni la DGT, ni l'INE, ni XALOC, que recapta els tributs per a la Diputació de Girona, el deixin pagar l'impost de circulació. Tampoc sap on li toca votar. En Dani ho compara amb Suècia, on es canvia l'adreça en línia a Skatteverket amb BankID i l'endemà ja consta a tot arreu. Vol 5022 de Spanair i vol 9525 de Germanwings: en Ludo els posa d'exemple de companyies aèries que van pagar molt car un accident, a diferència d'Adif. Spanair va acabar fent fallida el 2012. Visor de zones inundables (SNCZI): en Tomàs defensa una cultura de la seguretat com la del Japó i proposa treure els habitatges de les zones inundables, que ja estan cartografiades. També surt el debat sobre la línia R1 del Maresme, que el mar s'està menjant. IMY – sancions de protecció de dades a Suècia: en Dani explica que a Suècia sí que es vigila que es compleixi l'RGPD. Hi ha sancions a Spotify (58 milions de corones), a la cadena de farmàcies Apoteket (37 milions per usar el píxel de Meta), al banc Avanza (15 milions) i a empreses que feien servir Google Analytics. També critica els ajuntaments d'aquí que emeten els plens per YouTube. El Japó demana reserves per a tres dies: el govern japonès demanarà a la població que guardi aigua, menjar i productes bàsics per a un mínim de tres dies, i millor una setmana. En Ludo explica que una trentena de països han fet crides semblants, com el kit de 72 hores que recomana la UE. Consell: kit d'emergència a casa: tenir aigua, menjar en conserva, llum, una ràdio de manovella, un fogonet de gas amb bombones i una mica d'efectiu per si cau l'electricitat, internet o els pagaments amb targeta. Bragança (Portugal): en Tomàs vol anar fins a Porto amb el cotxe elèctric, i en Ludo, que acaba de tornar de Porto, li recomana passar per Bragança i les seves muntanyes, just passada la frontera. La delmació romana i el Codi d'Hammurabi: en Ludo i en Tomàs recorden exemples antics d'assumir responsabilitats. Hi ha l'arquitecte romà que havia de posar-se sota el pont el dia que s'inaugurava i les lleis babilòniques sobre els constructors. OpenAI i Anthropic refuten la Hipòtesi del Temps Exponencial: és l'«apocalipsi de les matemàtiques». El 26 d'octubre OpenAI va anunciar que un model seu havia refutat l'ETH, la conjectura del 1999 que diu que el problema 3-SAT només es pot resoldre en temps exponencial. Hores després, Anthropic va anunciar el mateix amb un model Claude. En Ludo explica la relació amb el problema P vs NP i la criptografia, i recorda que la IA encara no planteja els problemes. Els resultats no estan verificats de manera independent. El govern suec bloqueja ChatGPT i Claude: des del 26 d'octubre, el personal de l'Oficina del Govern suec no pot accedir a ChatGPT ni a Claude des dels ordinadors de la feina, i ha de fer servir eines aprovades com Microsoft Copilot. Skatteverket i altres organismes també tenen restriccions, inclosa DeepSeek. En Ludo recorda que des del 2023 la manera de complir l'RGPD era fer servir els models d'OpenAI a través d'Azure OpenAI amb dades a Europa. Alibaba Cloud Model Studio – regió de Frankfurt: en Ludo comenta que Alibaba té servidors a Frankfurt on es poden fer servir models com Qwen, encara que no hi siguin els més nous, si et refies del que signes amb ells. Alibaba Cloud Object Storage (OSS): en Dani l'ha fet servir per enviar vídeos de 30 o 40 GB a un client xinès, a través del servidor de Hong Kong. En Ludo l'avisa que el tauler de control és molt caòtic i que cal vigilar els permisos i les claus perquè res quedi obert. Mossega la Poma a L'Aixeta: comença la campanya de mecenatge. Es demana fer-se mecenes recurrent o fer una donació puntual. Amb 1.000 euros estarien molt agraïts, i amb 2.000 fantasiegen amb un gran viatge en cotxe elèctric fins a Estocolm per veure en Dani i en Rico. Eclipsi total de Sol del 2 d'agost de 2027: en Dani vol fer el viatge al revés, d'Estocolm fins a Màlaga, per veure l'eclipsi total que creuarà l'estret de Gibraltar i el sud d'Andalusia.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Parlem, entre d’altres temes, d’un dataset del català per a la IA, dels dubtes que ens genera el nou dispositiu d’Apple «Homeview» per a gestionar la domòtica d’Apple, del preu dels tokens i del nou Tesla Roadster.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Des de l’estudi 2 de mossegalapoma parlem, entre d’altres temes, del festival de cinema de Sitges, de la caiguda dels bots russos després dels atacs a Yandex per part d’Ucraïna i de molts temes més.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Programa especial on fem un «CrossOver» amb els amics del podcast «Foc a Terra«: l’Àlex i en Marc.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Hem arribat a un punt en què comprar l’últim model no sempre vol dir tenir una tecnologia millor. Conversem sobre obsolescència, reparabilitat i segona vida dels dispositius i sobre com triar millor què comprem i què conservem.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest episodi parlem de com donar-li una segona vida a un Mac antic amb Linux Mint Cinnamon i de l’aparició de models generalistes JEV de la IA.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Parlen de la migració del podcast de mossegalapoma abandonant el hosting actual i el WordPress. En Dani ens explica la seva accidentada experiència rodant un vídeo corporatiu a Oslo i parlem dels riscos reals de la intel·ligència artificial, la concentració de poder, els interessos econòmics de les grans empreses i una regulació que podria acabar afavorint els gegants mentre perjudica els petits creadors i desenvolupadors.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Després d’un estiu de veritable desconnexió tornem amb moltes ganes de podcast i retrobar-vos. Parlem de com ha anat l’estiu, d’intel·ligència agèntica i de pensament crític, entre moltes altres temes.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. Acabem aquesta temporada parlant de que Apple apuja els preus d’alguns Macs i dels iPads argumentant l’augment de preu de la RAM. També comentem les conseqüències de fer un reset total en un Mac.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest episodi explorem el poder de SpaceX i les seves estratègies futuristes, analitzant com la IA i els avenços tecnològics estan remodelant la societat. Discutim sobre el potencial ocult de les GPU, la importància de la independència digital a Europa i les dinàmiques intrigants del mercat de xips, tot destacant la necessitat de models oberts i infraestructura autònoma.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest episodi compartim anècdotes de viatges i reflexions sobre la influència de les grans corporacions tecnològiques en Europa així com la nova llei sobre IA de la UE.

Amb la col·laboració de la Universitat Politècnica de Catalunya. En aquest episodi ens acompanya l’amic Josep Ruano. Parlem, entre d’altres temes, de l’encíclica del Papa i la IA i també de que les empreses punteres en temes d’IA se’ls hi està exigint que presentin beneficis i plans d’inversió viables.