Blu-ray sembla haver guanyat la partida.

home title Per Tomàs el 19 feb 2008 | 15 comentaris home title

Bluray

La notícia tecnològica d’aquests dies és el definitiu abandonament del format HD DVD de Toshiba a favor del Blu-ray de Sony, que definitivament guanya la batalla pels nous formats dels discs de plàstic.

Moltes persones pensaran que és un gran avanç disposar ara de discos de fins a 50GB de capacitat; i segurament en alguns entorns professionals i personals això tingui sentit.

En el meu cas fa més d’un any que no gravo ni un CD ni un DVD i no tinc en perspectiva enregistrar res en cap suport magnètic de plàstic en els propers 25 anys :-P

Els suports “mòbils” d’enregistrament, que tinc per aquí al voltant, i que faig servir son:

  • Disc durs externs (amb una capacitat total de 1′5TB)
  • iPod nano (4GB)
  • Creative ZEN Micro (6GB)
  • “xupete” (altrament dit “memorystick) (en total 4×1GB)
  • Targes SD i microSD
  • MacBook (120GB que poden anar a tot arreu) ;-)

Amb això coincideixo amb el que ha comentat l’Enrique Dans.

Està clar que tota companyia té les seves estratègies. Apple també. Quan treu un MacBook Air sense unitat òptica ho fa, suposo, havent analitzat diversos paràmetres.

Un pot ser la conveniència econòmica per a la pròpia companyia que, pel que fa a continguts multimèdia, aquests siguin adquirits on-line i descarregats (previ pas per caixa de l’iTunes) directament al teu Mac (o PC), iPod, iPhone, AppleTV… El mitjà d’enregistrament òptic és un suport “intermedi” inútil per Apple.

L’altre pot provenir del seu anàlisi i visió del futur, i sembla bastant clar que Apple veu un futur on el clàssic suport òptic (CD, DVD, Blu-ray..-) no tenen massa rellevància.

Caldrà veure què passa en els propers anys, però pel que fa a la visió que Apple té del futur coincideix plenament amb “el present” a casa meva. :-)

Etiquetes:

Articles relacionats:

home title 15 Comentaris home title
  1. Víctor escrigué:
    19 febrer 2008 a les 12:16 pm

    Em sembla evident, Tomàs, tot això que dius. A mi em passa igual, només enregistro alguna cosa quan per qüestions de feina m’ho demanen (senyal inequívoca que els que m’ho demanen estan molt antiquats).

    Però em sembla que d’aquí a quatre dies no ens caldran ni els xupetes (m’ha agradat el nom!), ni els “totxos” (HD externs) perquè tot estarà a la xarxa i amb millors connexions que les actuals. Per què tenir música i pel.lícules al disc dur (que s’ha d’etiquetar i desar correctament) si ho pots tenir tot ben ordenat i classificat a la xarxa?

    Respon
  2. Josep Cabré escrigué:
    19 febrer 2008 a les 12:30 pm

    Home, potser sí que teniu raó, però per la meva petita experiència els que escoltem música clàssica, jazz o altres repertoris on faci falta un bon “so” ho tenim una mica magre. Tots aquests sistemes “moderns” tenen un so tan comprimit que sovint fa fàstic d’escoltar. Algú sap d’alguna alternativa eficaç? Seria una bona notícia.

    Respon
  3. Toni Jover escrigué:
    19 febrer 2008 a les 12:39 pm

    Força d’acord, Tomàs. De totes maneres què passa quan al disc dur extern li agafa un patatús? Tot i cada cop més obsolets, un té una certa sensació d’inseguretat respecte al format en què ha desar les dades. El CD o el DVD semblen força estables, si s’emmagatzemen convenientment, de la mateixa manera que les memòries flash (pen drive, xumets, llàpissos, etc.), ara, els discos no-sòlids…
    Com veieu el futur Time Capsule? Estava pensant adquirir-lo quan surti, sempre i quan pugui limitar el volum del Time Machine a només unes poques gigues i emprar la resta com a disc inalàmbric a l’estil servidor.

    Respon
  4. Tomàs escrigué:
    19 febrer 2008 a les 4:01 pm

    @Víctor els “xupetes”, cert, estan condemnats a la desaparició quan realment tothom des d’arreu i a tot hora tingui accés a la xarxa. Jo amb el Pando i una connexió a Internet… ;-) Sí, realment coincidim tot i que jo sempre reservaria un “espai personal” d’emmagatzemament de dades, cosa que els HD resolen de conya.

    @Josep, tu ets “dels antics” als quals fa referència en Víctor ;-) (dit en carinyo, eh?) A veure: convençut que és més degut a la meva ignorància i incapacitat auditiva, et confessaré que, davant d’un excel·lent reproductor, no noto diferència entre un àudio m4a ben enregistrat i altres formats més elitistes. Només noto una diferència i és quan escoltes les coses “en directe”, on es mostren realment tots els colors i aromes de la música.

    @Toni, un disc dur (intern o extern) és un enginy mecànic subjecte, igual que els suports òptics, a degradació o possible mal funcionament. Davant això només tenim una alternativa: “còpies de seguretat”, si cal per duplicat o triplicat del que pugui significar per nosaltres “material sensible” o, afegiria, “estalvi de temps”. No hi ha alternativa. :-)

    El Time Capsule el trobo una bona solució. M’agraden els “tots en un”. Però a mi m’arriba massa tard. Ja disposo d’una estació base airport extrem 802.11n i un HD extern de 1TB. El volum és pot limitar a partir d’un límit òptim. Per a que et facis una idea el meu Time-Machine ocupa ara 185GB fent una còpia del HD intern que té ocupats 100GB i tinc dades des del primer dia que vaig activar TimeMachine (finals Octubre 2007).

    Respon
  5. Ludo escrigué:
    19 febrer 2008 a les 7:22 pm

    @Tomas: nihil obstat; comparteixo la teva opinió

    @toni La solucio anti patatusos de disc durs potser és el ZFile System que ens vé al damunt. Una mena de sistema de fitxers redundant (rollo raid 5 però dopat ) que permet anar posant i treient discs despreocupant-nos d’on son les dades. Quan tingui temps he d’escriure al respecte.
    L.

    Respon
  6. musa escrigué:
    20 febrer 2008 a les 12:39 am

    A mi el que em fa patir de tot això és el seu període d’obsolescència. A part que s’ha de ser molt disciplinat a l’hora d’ordenar i desar dades, se sap que el que es desa no hi serà sempre, però fins quan? El que desem a les habitacions del big brother està assegurat de sustos en tant que no-físic? O ens hem d’assegurar el tret desant-ho també al rebost del big uncle i, de passada i per si de cas, a casa nostra i en suport físic també?

    A qué huelen los datos guardados en un HD DVD?

    Respon
  7. Roger - Dreadful escrigué:
    21 febrer 2008 a les 10:07 pm

    Aquí arribo jo per portar la contrària… x’D

    Els CD/DVD són imprescindibles AVUI. A part de la necessitat comercial, perquè portar el portàtil a munt i a vall quan podem dur la presentació en un CD, reproduïr-lo, donar-lo i marxar amb les mans buides? Els que fem vídeos comercials i/o domèstics, és més pràctic dur el CD al sopar amb els clients/amics/familiars i veure’l en qualsevol reproductor que reservar-ho a un ordinador, a part que els arxius de iMovie/FinalCut/iDVD es mengen els discs durs que volen.

    Un iPod/iPhone te una capacitat limitada a l’espai que porta de sèrie i ens obliga a renovar si ens queda curt o volem presumir de model nou. Amb els Memory Stick podem ampliar la capacitat dels reproductors/telèfons/càmeres/etc, només actualitzant la memòria, canviem o no d’aparells i surt molt més econòmic.

    Digueu-me antic però m’agrada tenir físicament les pel·lícules i música, veure els extres, els vídeos, les fotos, les lletres… passo el que vull a l’ordinador i al telèfon i quan me’n afarto o esborro i sempre tinc l’original. També descarrego, sobretot per conèixer coses noves però compro, malgrat estic en contra dels lladres de la SGAE.

    És curiós (i m’encanta) que cada usuari és un món. Conec gent que (com jo) no pot passar sense els discs, d’altres que no els fan servir i d’altres que no tenen ordinador. N’hi ha que diuen que amb una Palm no necessiten ordinador, aviat n’hi haurà que ho diran amb l’iPhone però d’ordinadors sempre n’hi hauran… És com els rellotges, n’hi ha que en col·leccionen, que no poden passar sense i que no en portem (si en tenim mòbil!) però sempre n’hi hauran.

    Els propers portàtils d’Apple portaran SuperDrive BluRay i touchpad… i jo en vull un JA! x’D

    Respon
  8. Tomàs escrigué:
    21 febrer 2008 a les 11:26 pm

    @Roger hi ha un grup de persones que necessiteu el “suport físic” de la música o de la pel·lícula. És una evidència. Jo no, en canvi sí em passa amb els llibres. Si un llibre m’agrada no tinc prou en llegir-lo, el vull tocar i tenir a la biblioteca. Per tant és una situació que, com molt bé expliques, és homònima a la dels col·leccionistes de rellotges.

    El que passa amb tot això és que no hi ha una justificació pràctica, és senzillament una “necessitat emocional o personal”. Per tant, quedarà un mercat potencial, però no serà el gran mercat. En el cas dels suports òptics, l’èxit del passat crec que no es repetirà. Seguiran però no serà el gran negoci.

    Quan pago per un programa (i acostumo a fer-ho gairebé sempre) sé que em connecto a la pàgina del/dels programadors i el que desemborso amb Paypal va directament a la caixa del seu creador (sobre tot si no compres software de grans empreses si no que ho fas de petites companyies o d’una persona particular). Aquesta sensació fa temps que no la tinc amb la música o amb les pel·lícules. Quan pago sé que engreixo uns “Tios Gilitos” intermediaris que no m’aporten gens de valor en el que consumeixo, en lloc de pagar a l’autor/s o intèrprets (excepte que siguin uns divos/dives).

    Jo seguiré amb el meu macbook, de moment, com a portàtil. Cobreix perfectament les meves necessitats i gens del que em pugui presentar Apple, a la curta o a mig termini, se’m fa necessari pel que a portàtils fa.

    He dit que m’encanta que discrepis? :-P

    Respon
  9. Roger - Dreadful escrigué:
    22 febrer 2008 a les 4:08 pm

    Jo crec que ja no és el negoci (abús) que era i que ja mai ho tornarà a ser, per això a les grans companyies els fan figa les cames i volen rapinyar el que quedi del pastís traient novetats a 20/30 euros…

    Però també s’ha de reconèixer que hi han companyies que han fet molts esforços, que costen molts diners i que no han de pagar justos per pecadors. A Catalunya hem estat molts anys reclamant discogràfiques i cinematogràfiques, que afegissin els doblatges al català a les pelis, que filmessin a Barcelona i que grups/estils marginats tinguessin una oportunitat i ara que en tenim unes quantes que han fet l’esforç i sobreviuen, no les hem de matar… Seria com aconseguir el Mac OS X en català i passar-nos tots a Linux pq és gratis i no cal CD!

    D’altra banda, només cal anar qualsevol dia de shopping a la fnac, el Mediamarkt o el Carrer Tallers per veure que AVUI el grup de consumidors que compra és prou massiu com perquè segueixi sent un bon negoci, més ellà del minoritari col·leccionisme. El que ja no serà mai més és l’abús que era. Ara hi han moooltes pelis i discos entre 5 i 10 euros, algunes edicions especials amb extres inclosos!

    Jo descarrego i escolto música, miro pelis pel cable i només compro el què més m’agrada, col·lecciono o vull donar suport. I necessito un MacBook perquè no tinc portàtil propi… ;-)

    Respon
  10. Tomàs escrigué:
    23 febrer 2008 a les 10:38 am

    @Roger: Recordo fa uns anys (abans de la popularització del FNAC) veure la secció de CD’s de El Corte Ingles de Plaça de Catalunya a petar de penya. Ara ja no passa. No dic que no es comprin suports físics. Però clarament no es compren tants com abans. :-)

    Respon
  11. Roger - Dreadful escrigué:
    23 febrer 2008 a les 3:31 pm

    Aiii quins temps! Recordo anar els divendres a El Corte Inglés (ECI) a comprar un cassette a 1.200 Ptes…

    Està clar que aleshores tots anàvem a petar a ECI o Galerias, els carrers Pelai i Tallers. Amb l’aparició de Virgin i la fnac, tot va canviar. Al carrer Pelai ja no hi han botigues de discs i al Tallers s’han especialitzat. ECI va absorvir Galerias per fer-los front i la guerra de preus entre Virgin i la fnac va acabar amb la desaparició de Virgin. Així que ECI i la fnac es van expandir per tot Barcelona. De tres ECI inicials, a tots els que hi han ara, contant Hipercors i OpenCors. D’una fnac a l’illa a tres i el que vindrà. A més els darrers anys entren en joc els Top Manta, la banda ampla, botigues-e i Mediamarkt. Els que compràvem principalment a ELC, que era el més gran, ara ho podem fer a desenes de llocs. Els que descarreguem música ocasionalment, jo des de Napster a Limewire, i els que ho fan massivament, ara hi ha desenes de programes. Les vendes han baixat.

    Tot està més repartit, el pastís ja no es tan gran i s’han d’acostumar a deixar d’abusar en els preus però les seccions de cine i música de la fnac continuen plenes de compradors, sobretot els vespres i sobretot els divendres i dissabte però a més llocs.

    M’agrada molt parlar amb tu d’aquests temes, actualment oposats però coexistents, com el dels videojocs (ordinador o consola? descarregats o comprats? en local o en línia?). M’imagino casa teva sense prestatgeries per DVDs i CDs, el costat oposat a la meva, plena a petar… x’D

    Respon
  12. Ludo escrigué:
    24 febrer 2008 a les 10:12 am

    Mort als suports fisics cutres!!!
    Quants CD’s / DVD’s heu de llençar cada vegada que feu neteja dels vostres calaixos ??? Tonelaqdes.
    Son una font de desordre, quan envelleixen una m ica o sels dona un us una mica heavy comencen a perdre dades de valent i son impossibles e mantenir ben organitzats sense donar-hi una dedicació d’un monjo benedicti.
    Sisplau doneu-me dispositius de lectura i escrptura, d’alta capacitat i repoditoris de dics en raid accessibles per la xar-a i fiquin-se el blu ray pel PS3 ;-) )
    El lector de dvd del meu MBP sols l’ha fet servir per al leopard i per entrar CD de musica al itunes.

    Respon
  13. Roger - Dreadful escrigué:
    24 febrer 2008 a les 3:32 pm

    Ludo, amb això et dono tota la raó. Tones de CDs que s’han d’emmagatzemar i anar renovant… Abans ho feia però ara ja no ho faig tampoc. Només deso les còpies d’arxius mestres i projectes tancats, endreçats en carpetes de discs… per si mai peta el disc dur. Però com tu mateix dius passes CDs a l’iTunes, el mateix que faig jo. El que també m’agradaria però encara no se fer és passar videoclips de DVD a l’iTunes, m’ho he de mirar…. però mort no malvado! x’D

    Respon
  14. Ludo escrigué:
    24 febrer 2008 a les 5:38 pm

    D’acord mort no…
    Agonia laconica i patetica als dispositius d’emmagatzemament cutres que ens fans comprar malgrat hi hagi tecnologies millors disponibles. ;-)

    Respon
  15. Tomàs escrigué:
    24 febrer 2008 a les 5:47 pm

    @Ludo: malvado, m’has pres el relleu en el “pushing” amb en Roger :-P així no si val, 2 contra 1 :-)

    Respon
home title Deixa un comentari home title

line
footer
Powered by Wordpress | Designed by Elegant Themes